Diumenge 23 - 5 de septembre 2010

Benvolguts i benvolgudes, després d'aquesta pausa, s'albira ja un nou curs. Doncs, anem-hi... I torna fins i tot La Puntilla...


Un seguiment exigent

L’evangeli d’avui no enganya ningú. Seguir Jesús no és fàcil. Jesús exigeix donar-ho tot, donar-se plenament; i qui no vulgui acceptar aquesta realitat, no es podrà dir seguidor seu..
Aquesta plantejament, però, és la meta, i per arribar a qualsevol meta cal fer camí progressivament. Als camins sempre hi ha caigudes i aixecades, decepcions i noves empentes, foscors i dies brillants i joiosos.
Dit això, l’evangeli s’ha llegit adequadament. Perquè no podem deduir del seu contingut la figura d’un Jesús inhumà, que exigeix la renuncia a les relaciones familiars més íntimes i fins i tot la renúncia al propi ésser de cadascú.
Jesús proposa tres viaranys, o tres actituds radicals per al seu seguiment:
-una disposició a subordinar-ho tot, si cal, i fins i tot allò més proper, com és la família, a la plena adhesió a Ell, al seu Regne, al seu evangeli.
-una disposició oberta a carregar amb les creus que sorgeixin com a conseqüència de ser fidels al seu seguiment. - i una disposició permanent a renunciat a tot, si fos necessari.
Si ens mirem atentament a nosaltres mateixos, de ben segur que estem encara lluny d’aquesta disponibilitat, però cal no renunciar a la utopia de continuar avançant i construint.
I per encertar, la recomanació final de l’evangeli: per a aconseguir qualsevol cosa, cal pensar molt bé primer els ciments i els pressupostos.


LA PUNTILLA
Convivimos, compartimos
Un grupo de mujeres de un Ayuntamiento ha lanzado una campaña bajo el eslógan de convivimos compartimos
para concienciar a los “compañeros masculinos” de casa de que si viven bajo un mismo techo con ellas, han de compartir también las tareas que comporta un hogar,
El tema está bien, aunque se ha de reconocer que hay males endémicos que sólo se curarán con la mentalización de las nuevas generaciones (y aquí las madres tienen todavía mucho que hacer en la educación de sus hijos varones), y nunca por la vía de la imposición, sino por el camino de la persuación.
Y el lema habría que aplicarlo también a otras realidades de la vida, porque es válido para todo tipo de convivencia comunitaria Por ejemplo, una Parroquia. Si todos convivimos en ella, todos tendremos que aportar algo a ella(compartimos).
Pensemos en el nuevo curso.

Una abraçada a tots, i fins la propera

Manel Simó