2 d'agost 2009 - Diumenge 18 de durant l'any. Evangeli i La Puntilla

Bons i estimats amics

Recordeu que anem seguint, durant cinc diumenges, el capítol 6 de l’evangeli de sant Joan. I avui és el segon d’aquests cinc diumenges. El tema general és una reflexió sobre el pa de vida, i es refereix principalment a l’Eucaristia.
Diumenge passat el punt de reflexió era: “el pa compartit, es multiplica”. Avui: no hem de treballar només per un menjar que es fa mal bé, sinó pel menjar que dóna vida eterna.

Quanta fam de valors de l’esperit!
Quanta fam de Déu!
“Jo sóc el pa que dóna la vida: els qui venen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set”
Heus aquí una proposta que pot interessar a molta gent.
Vèiem el diumenge passat que mitjançant la multiplicació feta per Jesús dels pans i els peixos que algú va oferir, molta gent va poder satisfer la seva fam material.
I avui Jesús avança en la seva catequesi: “no és suficient alimentar-se només amb menjar material, sinó que hi ha un altre aliment que dóna vida eterna, que canvia la manera d’entendre i de planificar la vida, fins i tot en aquesta terra”
Hi ha molta gent al nostre voltant que manifesta a la seva vida una veritable fam i set de moltes coses que no són només materials; cerquen i no acaben de trobar com solucionar els seus problemes interiors, i trobar un estil de vida on gaudeixin de més felicitat.
Fam i set, per exemple, d’ajuda, d’amistat, de ser escoltats, de solidaritat, de companyia, d’afecte, d’estimació...
L’evangelista Joan es caracteritza per presentar Jesús sota tres símbols molt expressius: pa, aigua i llum. En el fons són els tres dons més radicals que va rebre Israel en el desert, perquè eren els perills que més hi havia en un desert: el perill de morir de fam, el perill de morir de set, i el perill de perdre’s. Tres dons que avui cerca i agraeix també molta gent per donar ple sentit a la seva vida en el desert del món.
L’adhesió a Jesús, al seu missatge i a la seva forma i estil de vida, és pa que alimenta. I l’Eucaristia és una manera de fer presencial aquesta adhesió. És l’aliment que vigoritza i dóna fortalesa a la nostra fe.


LA PUNTILLA
Mirar
Es una anécdota, pero podría ser real.
Un padre llevó a su hijo por primera vez a ver el mar, ya que como tantas otras criaturas que habrá, todavía no lo había visto nunca. Y el niño, fascinado ante aquella inmensidad, no paraba de girarse hacia su padre y decirle: –papá, ayúdame a mirar, ayúdame a mirar...

Y he pensado que esta sencilla frase tendría que convertirse, para nosotros, en una de nuestras actitudes cotidianas más frecuentes, e, incluso, en una bonita oración:
–Señor, ayúdanos a mirar...
Ya se ha comentado alguna vez que mirar es algo más profundo que ver. Ver es un acto físico, mientras que mirar es un acto psíquico, es decir, requiere un plus de atención y de percepción.
El niño de la anécdota veia el mar, pero sin embargo, pedía a su padre que le ayudara a mirar el mar, es decir, a captar la complejidad, los matices, la forma y el fondo de la realidad, distinguiendo lo auténtico de lo aparente...
Si hoy son tan frecuentes los juicios superficiales y vacíos sobre las cosas es porque se ven, pero no se miran. Y así nos va a todos. Miremos más.

Fins a la propera setmana, i a veure si us animeu a dir-me alguna cosa...