Diumenge 2 de Quaresma - La puntilla: ¿Resignarse?

Benvolgudes amigues, benvolguts amics. tornem a la cita setmanal, en aquesta Quaresma, que és Quaresma de la creu per a moltes persones...

SEGON DIUMENGE DE QUARESMA- cicle B

Continuarem caminant entre els qui viuen
a la presència del Senyor
(Salm 115)

TRANSPARENCIES
És també tradicional que en el segon diumenge de Quaresma la lectura de l’evangeli sigui, cada any segons l’evangelista que toca, l’anomenada escena de la Transfiguració.
L’acte és, podríem dir, la investidura de Jesús com a profeta i enviat del Pare, tal com ja varem veure en el relat del baptisme: aquest és el meu Fill, l’estimat, escolteu-lo. Jesús no és només un mestre, un pedagog, una persona admirable, un revolucionari, sinó que darrera d’Ell hi ha quelcom més. I Pere, Joan i Jaume en seran testimonis directes.
Transfiguració és una paraula sinònima de transparència, que indica el que hi ha darrera les aparences. I heus aquí la primera reflexió que podem extreure de la lectura d’aquest evangeli: –¿som nosaltres transparents?, és a dir, ¿hi ha coherència entre el que pensem, el que diem i el que fem? ¿Són sempre sincers amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb Déu?

D’altra part, el text d’enguany del relat evangèlic, segons el relat de Marc, ens ofereix tres idees molt nítides:
–Jesús mostra a aquells deixebles que el seu aparent fracàs no serà un fracàs, sinó una victòria. Anticipa ja la seva Resurrecció.
–Jesús els ensenya que han de tornar a baixa, perquè és en el món on han de predicar el Regne, evitant la temptació de la fugida fàcil
–i Jesús adverteix que Elies i Moisès són el passat, i que ara és a Ell al que cal escoltar

¿Què ha de haver-hi, doncs, veritablement darrera la nostra vida? Criteris, opcions, actituds, compromisos i esforços que, encara que no es vegin, siguin els qui donin sentit, fons i pes a la nostra vida.
Quaresma és un temps de gracia per retrobar tot això i per retrobar-nos a nosaltres mateixos. Són les obres les que ens fan manifestament transparents…

LA PUNTILLA
¿Resignación?
Me gusta el nuevo lema de Amnistía Internacional:
–por cada persona que se resigna, se necesita otra que no se resigne.
Claro que primero habrá que entender bien lo que decimos al hablar de resignación.
En el diccionario encontramos un par de significados:
–entrega voluntaria que alguien hace de sí mismo, poniéndose en las manos y voluntad de otra persona;
–conformidad, tolerancia y paciencia en las adversidades.
Evidentemente, cuando Amnistía Internacional habla de resignación, no habla de actitudes pasivas, y menos frente a la injusticia y el atropello que sufren tantas y tantas personas.
Hoy hay una gran tendencia a confundir resignación con no protestar ni meterse en líos, aunque alguien te perjudique, o esté perjudicando a los demás.
Someterse a la voluntad abusiva de otro no es virtud, sino esclavitud. Y Dios no nos hizo esclavos, sino libres.

Una abraçada, i fins la propera setmana
Preguem els uns pels altres.