20 DE MAIG - Diumenge XII

Benvolguts i benvolgudes,
¿com va la calor?
Sort que la Paraula sempre és vent que refresca...
Salutacions

Qui dius que sóc? Què cerques en mi?

Cada vegada té més força la idea de concebre la religió cristiana no com un conjunt de veritats, o de normes morals, sinó com un encontre personal amb el Crist.
I aquesta és la línia que ens marca l’evangeli d’avui.

Quan Jesús pregunta qui diu la gent que sóc, qui dieu vosaltres que sóc? comprova si som persones que només parlem d’Ell pel que ens han dit els altres, o ens han ensenyat sobre Ell, o si l’hem experimentat nosaltres, si ens hem trobat amb Ell...
Es curiós que Pere, en nom de tots els altres, respon dient sou el Messies. No diu, sou el Fill de Déu, al qual hem de creure, sinó sou el Messies, és a dir, el Salvador, aquell que salva a qui cerca en Ell la salvació i el sentit de la seva vida...

És ben conegut que la vida de l’ésser humà necessita trobar un sentit que doni resposta als anhels més profunds.
Doncs bé: el que confessa Pere és que per a ell, el Crist és qui il•lumina la seva vida i dóna sentit a les seves decisions.
I aleshores és quan Jesús presenta el seu programa de salvació de l’ésser humà: trobem vida quan donem vida: qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà; però el qui la perdi per mi, la salvarà...

Crist és font de salvació perquè dóna sentit a allò que més preocupa en la vida dels éssers humans: el sofriment i el dolor, les creus de la vida quotidiana. Per això diu: qui vulgui venir amb mi, és a dir, al meu projecte, que prengui cada dia la seva creu i m’acompanyi.
No diu que els ésser humans hem de cercar i estimar el dolor i la creu: diu que hi ha qui els porta amb esperança, i qui els porta amb desesperació i desesperança.

Pau, a la segona lectura, ens ha dit que els qui estem batejats, estem revestits del Crist, i som una sola cosa en Jesucrist. Viure aquesta identificació és haver arribat a l’encontre ple i definitiu amb la seva persona.


Crisis ética
“Esto no es negociable”
Una de las lacras éticas más lamentables de nuestro tiempo es pretender “hacer negocio” con lo que “no es negociable”
Resulta muy curiosa la etimología de la palabra “negocio”. Es “la negación del ocio”, es decir, “una ocupación, quehacer o trabajo”; y en la acepción más conocida “un trabajo lucrativo o de interés”.
Pues bien: un negocio será éticamente correcto cuando se trata de un trabajo digno, y cuando lo son los frutos de dicho trabajo.
Pero hay realidades y valores con los que no es éticamente correcto “hacer negocio”, y ahí está el gran desvío.
No se puede hacer negocios con valores como el amor, la amistad, la generosidad, o la fe…Y sin embargo, ahí están la degradaciones que todos podríamos enumerar.
Se pretende “comprar con dinero” el amor o la amistad de las personas.
Se abusa de la generosidad de los dadivosos.
Se cae en la tentación de convertir la religión en una fuente de ingresos…
Y es que la pretensión de comprar con dinero lo que verdaderamente tiene valor, confunde una vez más “el precio” con “el valor”, dos conceptos que no siempre coinciden.

Fins la propera...

Diumenge 13 de maig 2010

Amb una mica de retard, però no vull que manqui el meu comentari, encara que si no em dieu res, hauré de deixar-ho, perquè tinc consciència que no ho llegeix ningu...
Temps de durant l’any
23 setmanes fins l’ADVENT . Cicle C
Ens endinsem de nou, a partir d’aquest diumenge, en els diumenges anomenats de durant l’any, és a dir, un temps en que, a banda d’algunes festes concretes, no celebrem res més que el signe i la presència del Crist que ens convoca cada diumenge al voltant de la taula de l’Eucaristia, per celebrar la seva vida, la seva mort i la seva resurrecció, i nodrir, d’aquesta manera, la nostra identitat cristiana.
Anem a celebrar, doncs, un total de 23 diumenges, fins que el 28 de novembre tornem a començar un nou cicle litúrgic, amb l’inici de l’Advent.
I enguany llegim l’evangeli de Lluc, que no va ser dels dotze apòstols, però que va rebre el seu ensenyament, i escriu un evangeli amb un estil propi, que ressalta la proximitat de Déu i la seva preocupació pels més febles. El rostre de Déu de l’evangelista Lluc és el rostre d’un Déu eminentment misericordiós.
XI durant l’any
Actituds del fariseu, actituds de la dona
Les accions de les persones responen a les actituds o opcions que han fet a la vida. Per això, en una correcta formació moral, allò que cal treballar són les causes o actituds, que provoquen les accions morals o immorals.
Fixem-nos, per exemple, en les actituds de fons dels personatges del fariseu i la dona que ens presenta avui la lectura de l’evangeli.
El fariseu:
–té una actitud inquisitorial: la dona és una pecadora
–es considera pur i no està disposat a deixar entrar a casa seva res impur...
–mostra una actitud desqualificadora: Jesús no és un profeta
–creu que ell és un model de conducta, tot just quan acaba d’infringir les normes més elementals d’acolliment de les persones...
La dona pecadora:
–des del silenci, i amb una comunicació no verbal molt profunda i expressiva, mostra el seu penediment i el seu desig d’alliberament
–parteix del reconeixement del poder de Jesús per a perdonar els seus pecats
–és una dona que estima molt i que pensa que la fe pot salvar-la i fer-la canviar de vida.
Davant d’aquestes actituds ben diferents queda clar qui obté l’aprovació de Déu.


Crisis ética
El comportamiento económico
Una de las tareas básicas que ha de afrontar el ser humano es su utilización de los bienes materiales, es decir, lo que podríamos llamar su comportamiento económico… Y también en este quehacer hay unos límites éticos que es preciso observar.
Insertos, como estamos, en una sociedad de desigualdades, ¿podemos usar y abusar de los bienes materiales sin ningún tipo de limitaciones?
He aquí, pues, algunas pistas éticas en este ámbito:
–tener máximo cuidado en el uso de los bienes que la naturaleza pone al alcance de todos
–evitar todo tipo de fraude en las obligaciones fiscales
–colaborar al bien común mediante los pagos de las cargas comunes
–valorar en un precio justo los bienes que se ponen a disposición de los demás
–ejercer nuestro rechazo frente a productos que sean fruto de explotación de las personas
–reivindicar un concepto de vida digno, pero austero
–ser conscientes de que las acciones económicas tienen un transfondo ético

Apa, fins la setmana propera, o no...

Manel Simó