sábado, 14 de febrero de 2009

15 febrer 2009 - Diumenge VI - La Puntilla: Liberalismo

Amigues i amics, bon diumenge i bona setmana.

Diumenge sisè durant l’any
En Vós , Senyor, he trobat el meu recer,
Vós em guardeu del perill
(Salm 31)

Presència cristiana en el dolor

Per tercer diumenge consecutiu, trobem un evangeli que ens mostra la figura de Jesús guaridor.
I la curació d’un leprós és una autèntica paràbola en acció, una profunda catequesi.
Diguem, en primer lloc, que en temps de Jesús, i a manca d’hospitals, els malalts amb malalties contagioses eren aïllats de la resta de la població i condemnats a viure fora de les ciutats. I un prototipus de malaltia contagiosa era sobretot l’anomenada lepra, malaltia aparatosa que, en ser considerada la malaltia, segons la mentalitat jueva, com un càstig de Déu, feia que els leprosos fossin titllats de repugnants a Déu. Per tant, uns autèntics exclosos socialment i religiosament.
Així les coses, la lectura atenta del paràgraf de l’evangeli d’avui ens mostra un parell de detalls, dignes de profunda consideració:
–Jesús acull i escolta un marginat que se l’apropa, s’agenolla davant d’ell i el parla, convençut de la possibilitat de ser guarit. Jesús, ahir i avui, escolta el crit d’esperança dels marginats de la societat, emblemàtica representació del dolor. Els cristians i cristianes, seguidors de Jesús de Natzaret, no podem ignorar i fer-nos sords al clam dels qui pateixen.
–Jesús el toca amb la mà, i el guareix. Jesús fa un gest absolutament prohibit per la llei, però té clar que les persones estan per damunt de les lleis. L’amor alliberador es situa per damunt de qualsevol llei. El gest de Jesús denuncia una vegada més que una religió que causa marginació social i exclusió dels més necessitats, és una religió farisaica.
Els cristians i cristianes, seguidors de Jesús de Natzaret, no podem fer el joc a cap ideologia, ni a cap concepció social o religiosa, que discrimini a les persones.

On hi ha dolor, on hi ha sofriment, és ineludible la presència de la compassió i la misericòrdia cristianes.

LA PUNTILLA
Liberalismo
He recordado estos días una conversación con el que fuera obispo de Canarias, Monseñor Ramon Echharen, uno de los obispos más lúcidos que he conocido, que falleció hace ahora cuatro años.
Hablando de las relaciones entre el sistema liberal y el cristianismo, me dijo:
–La ideología liberal fomenta el intimismo y la privatización de la religiosidad como puntos esenciales para debilitar el pensamiento cristiano. Es una forma elegante de matar el profetismo y de ofrecer como sacrificio al dios de la libertad individual a todos los débiles y excluidos de este mundo.
La ideología liberal rechaza el cristianismo auténtico, profético y evangélico, y quiere un cristianismo superficial, sin Iglesia y sin moral…
El toque de alerta fue claro y sigue muy vigente.
Hoy asistimos a una marginación del pensamiento cristiano en nombre de la libertad. Pero, ¿de qué libertad?

Una abraçada, Manel Simó