Ahí va mi aportación
Restaurar el projecte original de Déu
Pentecosta és la gran festa de la nova creació, de la restauració del projecte original de Déu sobre tots nosaltres i sobre el món.
El llibre del Gènesi explica com Déu, en la creació de l’ésser humà, li va infondre alè de vida (Gènesi 2,7) i el convertí en un ésser viu. Ara, en el moment de la Pentecosta, i després del sacrifici salvador del Crist, l’alè de l’Esperit restableix la qualitat original de l’ésser humà.
Aquesta és la dimensió més profunda de la festa d’avui. A la Seqüència especial que llegim s’afirma clarament: visiteu la intimitat del cor que ja us ansia, perquè res tindrà l’home si vós no li doneu el vostre socors…
D’altra part, l’evangeli ens presenta l’experiència original de la rebuda de l’Esperit que va tenir la primera comunitat cristiana després de la mort de Jesús. El mateix Jesús, que havia afirmat que no els deixaria orfes, alenà damunt d’ells i els digué: rebeu l’Esperit Sant… Torna el símil de l’alè de vida expressat al llibre del Gènesi. És un alè que dóna vida. I amb aquesta vida tindran força per tirar endavant la seva missió. Serà l’Esperit – com preguem en el Prefaci– qui farà néixer l’Església i donarà a tots els pobles el coneixement de Déu i unirà totes les llengües en la confessió d’una sola fe...
Serà l’Esperit qui farà créixer la llavor que nosaltres haurem de sembrar per a la salvació de la humanitat, cridada a la plenitud del Regne de Déu.
Serà l’Esperit qui distribuirà els diferents dons, serveis, i miracles. Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú –ens ha dit san Pau en la segona lectura- són en bé de tots.
Crisis ética
Etica de la compasión
Leo una magnífica definición de “ética”: “es la respuesta compasiva que damos a los
Unas palabras que ratifican por qué podemos afirmar que nos hallamos ante una profunda “crisis ética”.
“Ética es dar respuestas compasivas a los
La ética de la compasión es la ética de padecer con; estar, no huir; interesar-se por: hacer propio el dolor del otro…Y compadecer es actuar; no solamente un sentimiento emotivo.
Cuando en una sociedad se oyen expresiones del tipo “no es asunto mío”, “no es mi problema”, esa sociedad está enferma. Con el agravante de que “si hoy es por mi, puede ser que mañana tenga que ser ti... y entonces…
Un abrazo, y espero alguna salutación...
Manel Simó
