sábado, 9 de octubre de 2010

dIUMENGE 28 DURANT L'ANY CICLE c - 10 D'OCTUBRE 2010

Benvolguts, bon diumenge!


De l’evangeli de sant Lluc, 17, 11-19

Sobren lleis i manca humanitat

L’evangeli d’avui planteja, a primera vista, un tema molt comú, malauradament, entre nosaltres: el nombre d’ingrats i desagraïts és molt superior al de persones agraïdes.
Hi ha, però, un altre aspecte que també cal reflexionar. Nou dels deu leprosos que van complir la llei d’anar a presentar-se als sacerdots, no van tornar a agrair a Jesús la seva curació, posant una vegada més de relleu que molts cops, sobren lleis i manca humanitat.
Considerem una mica aquests dos aspectes.

1) Algú va dir que “l’agraïment és la memòria del cor”, i és ben cert. Perquè si el principi mínim de l’ètica és “fer amb els altres allò que ens agrada que ens facin a nosaltres”, és clar que nosaltres ens alegrem quan es valora el nostre treball, i no només amb paraules que puguin sortir del cap, sinó amb fets i accions d’afecte i tendresa que surtin del cor. I això no perquè nosaltres, en fer les coses, cerquem l’agraïment, sinó perquè “som humans” i com a humans ens hem de tractar i respectar sempre els uns amb els altres.
.
2) I és precisament perquè ens falta a tots una bona dosi d’humanitat que ens és més fàcil “complir les lleis (moltes vegades només per por a que ens sancionen) que no pas posar la humanitat per damunt de les lleis, o, com a mínim, al costat de les lleis...
Els nou jueus leprosos curats per Jesús complirem la llei, però només un samarità (que era acusat pels jueus de no complir les lleis), va tornar a donar les gràcies.

A voltes, els cristians i cristianes “de sempre” pensem que som els qui adoptem les millors actituds, i no sempre és així. Persones d’altres religions, o gent que es declara no creient, demostren ser més humans que nosaltres, quan nosaltres, teòricament, hauríem de ser “el més humans” de tots, ja que el nucli del nostre missatge és l’estimació de les persones, i l’agraïment és una molt bona manera d’estimar.


LA PUNTILLA
El Nobel chino
Todos los años por estas fechas se otorgan los célebres premios Nobel, como reconocimiento a personajes destacados en diversos ámbitos de la vida política, cultural o científica mundial.
Este año, entre otros premios, el mundo de la cultura se congratula, por ejemplo, con el premio al peruano Vargas Llosa.
Pero personalmente, y aunque los académicos suecos nos decepcionen muchas veces, a mí me interesa sobre todo el Premio Nobel de la Paz.
Y así como el año pasado se lo concedieron al Presidente Obama, y habría mucho que hablar, este año seguro que habrá más unanimidad.
Porque Liu Xiaobo, el disidente chino de 54 años, de los que ha pasado, y pasará todavía, muchos de ellos en la cárcel, es un bravo y pacífico luchador por los derechos fundamentales en China. Desde 1989, cuando los sucesos de Tiannanmen, su lucha no ha parado en defensa de las libertades y de la democracia en su país.

Bona setmana!
Manel Simó