Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu:
“no enduriu els vostres cors”
(Salm 94
Ha vingut a alliberar i ho fa amb coherència
El llibre del Deuteronomi ens ha dit, a la primera lectura, que un profeta és aquell que indica al poble per on ha d’anar. Però el profeta no ha de parlar per si mateix, sinó que haurà dir “tot el que Jo –diu el Senyor– li ordenaré”.
I el que Déu vol, com mostrarà Jesús a l’evangeli, amb la seva conducta, és que quedi preservada la dignitat, la intimitat i el valor de cada ésser humà. Jesús s’interessa per la situació de cada persona, pels seus sofriments, i per tot allò que l’impedeix ser lliure. Sant Pau ho ha manifestat també en la segona lectura: jo voldria que visquéssiu sense neguit...
El text de l’evangeli ens pot sobtar, però va en aquesta línia d’alliberament de l’ésser humà.
A la mentalitat d’avui segur que ens sorprèn la freqüent presència de dimonis en els textos evangèlics. Però és que en els temps de Jesús hi havia una gran por als esperits malignes, que eren considerats els causants de totes les malalties i, sobretot, de les malalties mentals. Un malalt que avui diríem psíquic era anomenat endimoniat. I la possessió demoníaca era considerada un càstig de Déu, com a conseqüència del pecat de qui la patia. D’altra banda, els dimonis havien d’habitar en el cos d’una persona o d’un animal, perquè ells no tenien cos propi.
Així les coses, Marc presenta el poder de Jesús sobre el mal. I ho fa al seu estil: Jesús actua. Marc parla molt més del que Jesús va fer, que del que Jesús va dir. El seu ensenyament, com dèiem al començament d’aquest comentari, és alliberar a la persona de tot allò que la destrossa interiorment. I la gent s’estranya d’aquesta manera d’ensenyar, però l’accepta perquè la veu coherent. Ensenyar amb autoritat és ensenyar amb coherència.
L’evangeli d’avui, d’altra part, és un evangeli de simbolisme comunitari: el poble, com aquell home, necessita profetes alliberadors que amb autoritat l’alliberin del mal.
LA PUNTILLA
Realismo
Comenzó la clase escribiendo en la pizarra
–el cansancio, el malhumor y la estupidez también cuentan en la vida de las personas.
Se había propuesto dar a sus alumnos una lección de realismo.
–Caemos fácilmente en la tentación de idealizar las cosas o las personas y luego nos llevamos grandes desengaños...
–Podemos entender como muy humanos –le replicó una voz- el cansancio y el malhumor, pero ¿por qué tenemos que admitir la influencia de la estupidez en el ser humano?
–Leed la definición del diccionario:
¿os parece poco presente en la vida y en las decisiones de las personas?
Y para remachar la lección, acudió a Erasmo de Rotterdam:
–“la estupidez engendra las naciones y conserva los imperios, la magistratura y la justicia, porque la vida es solamente un juego de estúpidos”
Una salutació molt cordial, Manel Simó
