domingo, 9 de agosto de 2009

Diumenge XIX y La Puntilla – 9 D'AGOST 2009

AMIGUES I AMICS, ENCARA QUE UNA MICA TARD, NO VULL QUE MANQUI EL MEU COMENTARI- PERO M'AGRADARIA OBTENIR ALGUNA RESPOSTA...


Continuem – cal recordar– amb la lectura del capítol 6 de l’evangeli de sant Joan, anomenat el discurs sobre el pa de vida.
Fa quinze dies la idea principal era: “el pa, compartit, es multiplica”; diumenge passat vèiem com Jesús ens animava a treballar no només pel pa material, sinó pel pa de l’esperit, i Ell mateix s’oferia com a aliment: “Jo sóc el pa de vida, els qui venen a mi no passaran fam...”
Avui, davant l’escàndol dels jueus que no entenien què volia dir que Jesús fos pa de vida, Ell intenta explicar-ho més a fons: el seu sacrifici – la seva mort i la seva resurrecció– obtindrà la salvació per a tots, i serà per aquesta salvació que tots podrem arribar a la presència de Déu en una vida eterna. El pa de l’Eucaristia simbolitza aquest sacrifici del Crist, i d’aquest pa, tots en podem menjar.

L’humanització no allunya de Déu,
sinó tot el contrari
Diumenge passat acabàvem la lectura de l’evangeli amb l’afirmació de Jesús: “Jo sóc el pa que dóna la vida: els qui venen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set”
Però els jueus, –diu avui l’evangeli, murmuraven contra Ell i s’escandalitzaven, perquè a Jesús el veien només com un ésser humà més, ni més, ni menys, i els resultava molt difícil que s’apropiés qualitats pròpies de Déu.
L’evangelista Joan, d’una part, insisteix sovint en el seu relat en la vida humana de Jesús, i ho fa perquè ja havia començat a aparèixer la literatura gnòstica, segons la qual, la humanitat de Jesús no era real, sinó només una aparença. Jesús, insisteix Joan, veu, escolta, menja, etc. és a dir, és comporta com a un ésser humà.
Ara bé, la seva humanitat no oculta la seva divinitat, ni la seva divinitat oculta la seva humanitat.
El Jesús de la fe és el Jesús de Natzaret, humà i sensible, i, alhora, Fill de Déu, aquell que és l’únic que ha vist Déu, aquell que dóna vida eterna als qui creuen en Ell. En aquest sentit és pa que dóna vida. És pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I perquè és humà, donarà la seva vida, perquè doni vida al món..
Tenim aquí, doncs, una idea preciosa: per apropar-se a Déu, no ens hem d’allunyar d’allò que és humà. Més encara: L’únic camí per apropar-se a Déu és el camí que feu Déu per apropar-se a la humanitat, a través de Jesús: fer-se ésser humà: humanitzar-se.

LA PUNTILLA
Breves
El verano no siempre invita a grandes y extensas lecturas, pero no invalida la capacidad de pararse en breves pensamientos.
Esta vez, he recopilado cuatro pequeñas joyas:

–Los bosques preceden a las civilizaciones; los desiertos, las siguen...
Esta frase me ha recordado una campaña que se llevó a cabo en Guatemala bajo el lema de “lo suficiente”, y que, en relación con el buen uso de la naturaleza, decía: “basta de destrucción del medio ambiente. Toma de la naturaleza sólo lo que necesites” Nosotros, sin embargo, en general, la seguimos desertizando...
–“Cuando un hombre pide justicia, normalmente es que quiere que le den la razón...” Y no sé si siempre podemos decir que tenemos razón...

–Ésta és de Borges, el gran escritor argentino: “todas las teorías son legítimas...Lo que importa es lo que se hace con ellas... Y es que de la teoría a la práctica hay el largo recorrido de la implicación y el compromiso...

Y una última: “lo que es digno de hacerse, es digno de que se haga bien... Totalmente de acuerdo.

Que continuï el bon estiu per a tohom
Salutacions