fidel a la meva trobada setmanal, us faig arribar una mica de reflexió sobre aquesta primera cita. Procuraré mantenir més contactes aquests dies.
Beneït el qui ve en nom del Senyor
Hosanna a dalt del cel
De Jerusalem a la Resurrecció
La benedicció de palmes i rams no ha de ser entesa només com a una manifestació més o menys folklòrica, commemorativa de l’entrada de Jesús a Jerusalem. Es tracta d’una processó litúrgica amb la qual l’Església inicia la celebració de la Pasqua.
Però no sempre s’ha explicat bé aquest evangeli.
Jesús es trobava a Jerusalem on havia anat a celebrar la festa dels Tabernacles i, en aquesta festa, el poble es reunia fora de les muralles de la ciutat, per pujar en processó fins el temple, portant rams verds i palmes (com diu el segon Llibre dels Macabeus (10,7) i cantant a dos cors el salm 118, aclamant el Messies esperat.
Jesús, doncs, el que fa és unir-se a aquesta processó ritual. I ho fa muntat en un pollí, símbol de mansuetud i submissió, no com a rei poderós. I el que volen significar els evangelistes és que hi va haver gent que el va reconèixer i el va aclamar com el Messies esperat que invocaven en el salm.
Sabem, però, que aquesta entrada triomfal serà efímera. Els rams i les palmes es pansiran i cinc dies més endavant, molta gent cridarà que el crucifiquin. És la gran incoherència de l’ésser humà.
Viure la setmana santa és acompanyar Jesús des de la seva entrada a Jerusalem, fins a la seva resurrecció. I jornada a jornada veurem reproduïda la història de la humanitat i la nostra pròpia història. Una història plena de joies i tristeses; mort i vida; desesperances i esperances; derrotes i triomfs.
D’altra part, la lectura més important d’aquest diumenge és la Lectura de la Passió, enguany segons Marc.
És molt important adonar-se que Marc indica que a Jesús el van matar per posar en risc la credibilitat del sistema religiós, polític i econòmic del seu temps, y fer-ho no mitjançant la violència, sinó presentant un projecte alternatiu, on les persones tenen un valor per si mateixes, i totes tenen els mateixos drets. Crist és un model de salvació per a tota la humanitat.
LA PUNTILLA
Semana especial
Comenzó a escribir:
–Este domingo es especial porque da inicio a una semana singular.
Pero se preguntó:
–¿Mas en qué radica su singularidad? ¿en que la denominamos
Y corrigió su escrito:
–Este domingo es especial porque los cristianos nos disponemos a celebrar tres días
–Vaya –pensó- he vuelto a ser reiterativo: ¿podemos llamar
Por eso volvió a intentarlo por tercera vez:
–Este domingo es especial porque es la puerta de entrada para revivir el misterio del Cristo muerto y resucitado.
Ahora quedó más convencido. Había dejado a un lado el adjetivo y procuraba adentrarse en lo sustantivo. Y lo sustantivo es que, una vez más,, el gran misterio pascual reviva y penetre profundamente en nuestro interior y nos transforme.
Por eso le pidió a Dios:
–Señor, haz que estos días renueve mi espíritu en el silencio, la oración y la contemplación.
Us desitjo de tot cor que aprofiteu molt bé aquesta nova oportunitat d'arribar a la Pasqua, com a un pas més cap a la Pasqua eterna.
Manel
