domingo, 16 de agosto de 2009

Assumpció - Diumenge XX - La Puntilla

Amigues i amics, encara que sigui a brau pasat (quina castellanada, oi?)us envio el meus comentaris. Sempre va bé contrastar...

L’Assumpció de la Mare de Déu
El contingut d’aquesta festa, ignorada durant els primers segles de l’Església, és la creença de que Maria, la mare de Jesús, “un cop acabat el curs de la seva mortal, fou assumpta en cos i ànima a la gloria”. Així, d’aquesta manera, ho proclamava el Papa Pius XII com a veritat dogmàtica, l’any 1950, després d’una oportuna consulta als bisbes de tot el món.
I com cada any, aquesta festa ens dóna ocasió a nosaltres de contemplar Maria com a “una autèntica dona de fe”, tal com la proclama Elisabet, a l’evangeli que llegim avui.
Una fe, la de Maria, que li va fer entendre perfectament com actua Déu a la història, i quin és el seu projecte sobre aquest món: “Déu és aquell que estima, de generació en generació, als qui creuen en Ell. Déu es qui omple de béns els pobres, deixa sens res els rics i derroca els poderosos. I Déu manté per sempre l’aliança amb el poble”
D’això n’estava convençuda Maria, i si darrera de cada persona de bé hi ha una mare, és obvi que aquestes van ser les idees que va transmetre al seu Fill Jesús.
Si volem seguir les petjades de Déu, de Maria i de Jesucrist, ja sabem el camí: estimar Déu que ens estima, apostar a favor dels més febles, i mantenir-se sempre fidels al poble.

Diumenge XX del temps ordinari. Cicle B
Quart dels cinc diumenges dedicats a reflexionar sobre els discurs del pa de vida (Joan, capítol 6)
La idea d’avui és aquesta: –l’adhesió a Jesús no pot quedar-se només en una adhesió intel•lectual o teòrica, sinó d’assimilació i total compenetració amb Ell. Això és el que dóna a entendre el simbolisme del pa: igual que l’aliment material es fa carn de la nostra carn i sang de la nostra sang materials, el pa viu que és Jesús ha de passar a ser part constitutiva de la nostra condició cristiana.
Avui el discurs pren clarament la línia d’exaltació de l’eucaristia: el sagrament és una manera externa de combregar amb la mort del Crist i de participar així de la seva resurrecció.
A la història de l’espiritualitat, l’Eucaristia ha passat moments de desconeixement i fins i tot de menyspreu. Tanmateix esdevé imprescindible per mantenir viva i forta una actitud interior de seguiment del Crist i compromís amb els valors de l’evangeli.


La Puntilla
Libertad
¿para qué?
Fue una larga y provechosa conversación:
–Hoy mucha gente, joven y no tan joven, afirma:
Y es que la secularización ha optado y luchado por la reivindicación de la subjetividad y, por lo tanto, de la libertad.

– Pero,luego,
paradójicamente, parece que la gente no sabe qué hacer con esa libertad...

–Por ejemplo, ¿por qué se añoran tiempos de dictadura? ¿Tan poco se valora la libertad?

–Más aún: Fíjate cómo hoy existe una tendencia muy grave a no tomar decisiones... ¿Cuántos padres renuncian a ejercer de padres?
–¿Cuántos cargos asumen sus responsabilidades y afrontan las dificultades con decisiones a veces impopulares, pero necesarias?

–Sin duda, acertaba san Pablo cuando afirmaba que
–Sí, porque la libertad abandonada a sí misma, entra en una crisis permanente.

Fins la propera setmana, i suporteu bé les calors de l'estiu... Una abraçada