18 doctubre 2009 - Diumenge XXIX - La puntilla

Benvolgudes, benvolguts, bona setmana un cop més, i si us serveix una nova tramesa

Diumenge XXIX del temps ordinari. Cicle B

El mal exercici del poder

La primera lectura d’avui –del profeta Isaïes- ja ens adverteix que el Servidor sofrent, el Crist, engendrarà una nova humanitat, no pas amb el poder, sinó amb el seu servei humil.

La carta als Hebreus torna a remarcar que Jesús fou enlairat a la glòria pels camins de la humilitat i del sofriment.

I l’evangeli afronta decididament i clarament el tema del poder, que és el punt de reflexió que ens ofereix avui la Paraula
.
Segons la concepció messiànica que tenien els mateixos deixebles de Jesús abans de la seva mort i resurrecció, Jaume i Joan sabien molt bé el que demanaven. El seu arribisme els feia desitjar els millors llocs. Per això els altres, que també manifestaven la mateixa aspiració s’indignaren contra ells. La condició humana és així: l’afany de poder, de qualsevol mena de poder, ens perd i ens converteix en permanents competidors contra els qui desitgen el mateix que nosaltres.
Davant d’aquella situació, que serà una situació universalment repetida, Jesús ha de pronunciar-se.
I Jesús no refusa el poder com a tal, però mostra que és el seu exercici el que cal revisar. La pregunta seria: –poder ¿per fer què? ¿per exercir-lo com?
Per posar un exemple, Jesús no vol que entre els seus seguidors el poder s’exerceixi com sovint l’utilitzen els polítics: els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits con si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor... I es posa Ell mateix com a exemple: com el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres, i a donar la seva vida com a preu de rescat...
Haurem de reconèixer, amb tot, que aquesta proposta de Jesús és molt engrescadora, però sembla permanentment oblidada en la nostra Església. La percepció que tenen els de fora de l’Església no sembla conjuminar-se amb aquesta proposta de Jesús, i l’experiència que hi ha al mateix si de l’Església tampoc. Un poder basat en la submissió incondicional dels membres de l’Església a la jerarquia és molt poc evangèlic.
I per parlar no només del poder a l’Església, fora bo també que l’evangeli d’avui servís de reflexió per a les relacions de poder, per exemple, en el si de les famílies, o d’altres institucions.


La Puntilla
Mapa o brújula
–Vosotros ¿cómo viajáis por la vida, con mapa, o con brújula?
Le gustaba sorprender a los alumnos con este tipo de preguntas.
Ellos sabían que les iba a soltar un rollo filosófico, pero les encantaba oírle.
–Quienes viajan con un mapa en la mano se acogen a los que está fijado en él No son aventureros. No van a ningún lugar que no sea los que marca el mapa...
Por el contrario, los que se lanzan a la vida con una brújula en la mano, la hacen servir cuando se pierden en el camino, pero siempre están a la búsqueda de nuevos caminos para llegar a nuevas metas....
Viajar con mapa, o con brújula marca la diferencia entre quienes conciben la realidad como estática y establecida, y los que saben que la realidad es dinámica y cambiante.
Ya había dicho lo que pensaba, pero un alumno le replicó:
–Pero, por ejemplo, a Dios solamente se le encuentra en el mapa que nos marcó su hijo Jesús...
–Ese es tu error – le respondió. A Dios se le puede encontrar en muchos caminos, y la brújula siempre te orienta hacia El.

Una cordial abraçada, Manel Simó