Diumenge, 26 de setembre 2010

Benvolguts, benvolgudes: bona tardor i bon diumenge

Diumenge 26 durant l’any – cicle C
De l’evangeli de sant Lluc, 16, 19-31

Justícia, mai conformisme

La paràbola del ric anònim i el pobre Llàtzer que ens ofereix l’evangeli d’avui, cal llegir-la sencera i entendre-la bé.
Perquè si algun l’entén que el que ens diu és que “cal passar-ho malament a la terra, per passar-ho bé al cel” va molt equivocat.
Ni tampoc és, de cap manera. aquesta paràbola un crida a la resignació, o a la paciència, o al manteniment de situacions injustes... Com si penséssim: “Carreguem amb les nostres creus, i esperem, en el més enllà, un Déu que arregli totes les desmesures humanes” Encara hi ha gent que pensa així, i també predicadors molt satisfets amb un Déu “que premia als bons i castiga als dolents”, que és, tot just, el Déu que predicaven els fariseus.
La paràbola de Jesús, però, no mira el futur, sinó el present i va dirigida sobretot als cinc germans del ric, que continuaven en l’abundància i la malversació dels béns, en detriment dels pobres.
El ric, alarmat pel que espera als seus germans si continuen vivint d’esquena als pobres, demana a Abraham que enviï a Llàtzer a prevenir-los. És a dir que vegin el miracle d’un que “tornant dels morts” els adverteix. Abraham, però, sap molt bé que la dinàmica de la riquesa tanca el cor humà. Els béns materials, mal emprats, deshumanitzen.
D’aquesta manera, l’evangeli d’avui torna a ser un advertiment més, en la línia de diumenges anteriors, sobre l’ús dels béns d’aquest món. Qui tanqui el cor al dolor i el patiment dels més febles, no pot considerar-se creient en un Déu que no vol una religió que separi el culte de la vida.


LOS NUEVOS LÁZAROS
–Según el último Informe del Banco Mundial, más de mil millones de personas viven por debajo del umbral absoluto de pobreza, es decir, que sólo disponen de un dólar por día. La mayor parte de esos pobres se encuentran en el sur de Asia y en Africa Negra.

–Existen 385 personas o familias en el mundo que, juntas, poseen una riqueza mayor que las 2500 millones de personas más pobres del mundo, o sea, que el 45 por ciento de la población mundial.

–El primer mundo es como una isla de oro, sacudida por todas partes por las olas de la infelicidad de los otros.


LA PUNTILLA
Agustín de Hipona
Dedicó el primer tema de la Catequesis de adultos a reflexionar sobre unos cuantos pensamientos de san Agustín. Y le llamó poderosamente la atención éste:
– “A Vós –dice Agustín refiriéndose a Dios- ningú no us perd, sinó el qui us abandona...”
Este pensamiento cambia mucho el lenguaje de algunas personas.

Porqueu nos dicen:
–Dios me ha abandonado... Y no es cierto: -eres tú quien ha abandonado a Dios...
Y otros afirman:
–He perdido a Dios. Y no añaden la verdadera causa: -porque le has abandonado porque has cambiado de Dios.

Dios nunca nos deja tirados en el camino de la vida. Nos acoge y nos salva. Y su misericordia es más fuerte que nuestras miserias.
Alguien me dijo un día una frase muy profunda:
-La grandeza de Dios se demuestra en que nos permite que con nuestra libertad nos olvidemos e incluso reneguemos de El...
El siempre serà fiel, aunque nosotros le seamos infieles.
San Agustín remataría:
–“Nos hiciste, Señor, para Tí y nuestro corazón está inquieto hasta que descanse en Tí”.

Salutacions, Manel Simó