3 d'octubre 2009 - Diumenge 27 - La Puntilla

Benvolguts, benvolgudes, no sé si es nota que he estat una setmana a Berlín...
Però jo, puntual a l'encontre setmanal, encara que veig que no us animeu a contestar...ni a dir res...

Diumenge XXVII del temps ordinari. Cicle B

Parlem d’igualtat de drets

¿Què ens trobem avui als textos de la Paraula?
D’una banda, a la segona lectura, comencem a llegir avui la Carta als hebreus, que ja no deixarem fins que acabi l’any litúrgic. És una Carta que no tracta de coses concretes, però que vol donar un cop d’alerta a una comunitat cristiana que s’ha quedat una mica adormida (tal vegada com moltes de les nostres comunitats) Tota la Carta parlarà sobre tot del Crist consagrat pels sofriments i... coronat de glòria i de prestigi. I és que una comunitat només recobrarà vitalitat en la mesura que conegui i s’enamori més i més del Crist que dóna raó de la seva identitat.

I en relació amb les altres dues lectures, és fonamental llegir-les en la seva perspectiva històrica, que no és la nostra.
En el text del Gènesi, sota una literatura primitiva i fins i tot masclista, l’autor vol explicar senzillament l’atractiu poderós i primordial dels dos sexes, i és que Déu mateix ha creat l’home i la dona perquè es complementin en el seu ser i en la seva vida. Déu vol que l’home i la dona s’estimin. No hi ha superioritat ni domini de l’un sobre l’altre. L’amor entre home i dona és una guspira de l’amor de Déu, i la seva dignitat és deguda al fet que han estat creats a imatge i semblança de Déu. Aquí es tracta d’home i dona (i no d’espòs i esposa, com tradueix la versió catalana); i es diu que formen una sola carn (i no una sola família, com també tradueix la versió catalana, com si parlés d’una institució concreta...)
I compte! amb l’evangeli.
En el judaisme contemporani de Jesús, el tema del divorci es plantejava de manera molt diferent a com es planteja avui entre nosaltres. El dret de divorciar-se era pràcticament exclusiu de l’home, i fins i tot, en l’escola Hillel, la llei de Moisès sobre el repudi (Deuteronomi, 24,1) era interpretada de manera que per qualsevol cosa, el marit podia repudiar la dona.
La pregunta que li fan, per tant, a Jesús, no és sobre el divorci tal com l’entenem i parlem avui, sinó sobre la desigualtat de drets entre l’home i la dona. El fariseus volien saber si els drets de l’home eren il•limitats. Jesús pensa que de cap manera, i per això argumenta amb el projecte original de Déu: l’home i la dona no son dos, sinó una sola carn: són iguals en dignitat i en drets, per més que siguin diferents. I és que la diferència és un fet, però la igualtat és un dret. (I aquí tornem a la traducció catalana que pretén parlar de una sola família, quan es parla d’una sola carn)
Amb aquestes explicacions, algú podrà pensar que s’intenta fugir d’estudi. No és això. Es tracta de dir allò que diu la Paraula, no allò que ens interessa que digui.

La Puntilla

Berlín, 20 años
sin muro

El próximo 9 de noviembre se cumplirán 20 años de la caída del tristemente famoso muro de Berlín, que durante 28 largos años (desde agosto de 1961, hasta noviembre de 1989) mantuvo separados a los habitantes de la capital alemana.
¿Cómo es hoy Berlín
Puedo asegurar personalmente que el cambio de la ciudad ha sido espectacular, y hoy, con tres millones y medio de habitantes, Berlín es un gran canto a la modernidad y al progreso.
Es una ciudad en cuya reconstrucción han trabajado y trabajan prestigiosos arquitectos modernos, dotándola de edificios sobrecogedores.
Una ciudad que cuenta con 365 museos, tres teatros de Opera, siete Universidades, y miles de manifestaciones culturales
Una ciudad limpia y disciplinada, silenciosa y nada contaminada.
¿Qué revela todo esto?
Que sigue siendo una gran verdad que los muros, las divisiones, las fronteras y los vacíos enfrentamientos empobrecen a las personas y a los pueblos, mientras que la unión y la comunidad los enriquecen

Cordials salutacions i gutten tag...
Manel Simó