DIUMENGE 24 - 12 DE SETEMBRE 2010

Benvolguts, una cordial salutació i una setmana més amb vosaltres

El capítol 15 de Lluc
Enguany estem llegint l’evangeli de Lluc, que és conegut sobretot com l’evangeli de la misericòrdia i l’acolliment de Déu. I aquesta qualitat es veu, de manera especial, en el capítol 15, que avui ens ofereix la litúrgia.
En ell, Lluc ens presenta tres paràboles: l’ovella perduda, la moneda perduda i el fill perdut, que anomenem pròdig, i que avui no llegim per no allargar-nos massa.
¿Què tenen en comú aquestes tres paràboles? Que Déu mira sempre el pecador no com a una persona perversa, sinó com quelcom molt estimat que s’ha perdut i que es cerca i es desitja retrobar.
A Jesús l’acusen d’acollir els pecadors. Pecador, en el seu temps, era sinònim de persona menyspreada, marginada, perquè era considerada persona que havia ofès a Déu. Jesús, però, ofereix la gran lliçó de la conducta de Déu envers aquell que s’ha allunyat: és com el pastor que va darrera l’ovella esgarriada, la dona que es posa a escombrar febrosament per trobar la moneda perduda, o el pare que espera cada dia la tornada del fill que ha marxat de casa,
És obvi, per tant, que ens trobem avui amb un evangeli ple de ressonàncies personals i comunitàries.
No caiguem, doncs, en la temptació de ser envers els que s’equivoquen més severs que Déu; ni esperem que els qui s’han allunyat tornin per si mateixos. Caldrà anar a cercar-los.

LA PUNTILLA
Razones para existir
Anda estos días entre nosotros Nicolás Castellanos, el ex-obispo de Palencia que un buen día decidió dejar el cargo y los honores y se marchó como misionero a Bolivia, donde sigue desarrollando una labor inmensa (que le valió el Principe de Asturias en 1998)
Ni que decir tiene que su decisión sentó como un tiro a muchas hermanos suyos en el Episcopado y también al Vaticano. De hecho tuvieron que pasar dos años desde su renuncia hasta que algún obispo le acogiese en su diócesis. Cuatro le rechazaron...
Pues bien, a Castellanos le entrevista un periodista, en busca de alguna noticia con morbo, como es habitual, y el misionero le suelta:
–Mire, en el Norte sobran medios para vivir, pero faltan razones para existir, mientras que en el Sur carecemos de los medios para vivir y sobran razones para existir...”
Gracias, misionero

Manel Simó