31 de gener de 2010 - IV Diumenge durant l'any

Benvolguts, benvolgudes, disculpeu que la setmana passada l'ordinador va fer coses rares. Torno amb vosaltres.


L’himne a l’amor
L’evangeli que escoltem avui és continuació del text que varem llegir diumenge passat. Quan Jesús diu que les paraules d’Isaïes es refereixen a ell, la reacció d’alguns dels oients va ser d’incredulitat i fins i tot, després, de violència: es preguntaven: com pot dir això. si és el fill de Josep, si és un home com nosaltres?... i el tragueren del poble i volien estimbar-lo...
Heus aquí dues reaccions massa freqüents i habituals:
–no valorar les paraules pel què es diu, sinó per qui ho diu...
–i, si no puc matar el missatge, matem el missatger.
La figura i el missatge de Jesús, ahir i avui, provoquen adhesió o rebuig, i la indiferència o el desconeixement són les formes actuals del rebuig.
Jesús, tanmateix, ahir i avui, passà entremig d’ells... No va deixar la seva missió perquè haguessin sorgit obstacles. Els cristians i cristianes no podem abandonar la nostra tasca perquè sigui difícil, o siguem incompresos.

A la litúrgia d’avui, però, cal parar per damunt de tot l’atenció en la segona lectura, anomenada l’himne a l’amor, i que a molts els recordarà la celebració del seu casament.
A la pregària de la Missa es demana Feu, Senyor, que us estimem amb tot el cor i que també estimem els altres amb una caritat sincera. I sant Pau ens omple de contingut aquest amor que demanem.
L’amor és la força que ens allibera i que ajuda a alliberar els altres. Un amor que mostra aquests signes:

–l’amor gaudeix amb la veritat. Amor i mentida són incompatibles.
–l’amor s’arrela en la llibertat. L’amor és propi d’éssers lliures, no esclaus. L’amor no sorgeix per obligació, sinó que és una opció lliure.
–l’amor no es esclau de normes i lleis. Estima de veritat i fes el que vulguis, deia sant Agustí.
–l’amor descobreix l’altre en el seu propi món. Estimar és sortir d’un mateix i anar a l’encontre de l’altre. Estimar és fer proper aquell que és lluny.
–l’amor, finalment, és creatiu, dóna fruit i cerca sempre créixer i trobar noves dimensions.


Los aforismos de Dios
16.- Le vino Dios a ver
Dícese esta frase cuando a uno le sucede, de manera inesperada, algo favorable sobre todo si se halla en apuro o necesidad. Por ejemplo: a fulano le vino a ver Dios y le tocó la lotería….
También se decía: Le vino Dios a ver sin campanilla.
Se refería a cuando una persona pedía el Viático hallándose en trance de muerte. Un monaguillo iba avisando con una campanilla la llegada del sacerdote con la comunión
Si llegaba sin campanilla era porque lo hacía de forma inesperada, sin haberlo pedido.
18.- De todo hay en la viña del Señor…
La frase original es De todo tiene la viña: uvas, pámpanos y agraz, y da a entender al que alaba mucho a una persona o cosa, que tiene tachas o defectos que él no conoce, o no sabe, aún en aquello mismo que está alabando.
El origen de este dicho parece que está en un sermón de Fray Hortensio de Paravicino ante el rey Felipe IV en Sevilla, el año 1624. Glosando el pasaje evangélico de la viña, el predicador empezó: de todo tiene la viña, sacra y real Majestad, de todo tiene la viña; uvas, pámpanos y agraz.

Bona setmana, i compte que estem ja al febrer...La vida fuig...
Manel