sábado, 5 de febrero de 2011

Diumenge cinquè - cicle A 6 de febrer 2011

BENVOLGUTS TOTS, AVANCEM DIUMENGE A DIUMENGE.

Diumenge cinquè durant l’any – cicle A
Mateu 5, 13-16
Sal i llum; humanitat i espiritualitat

La sal i la llum són necessàries perquè la vida tingui gust i bellesa. Per això no és d’estranyar que Jesús faci servir aquests dos mots com a metàfora per a indicar com hem de ser i actuar els seus deixebles.
D’altra part, la sal i la llum a la Bíblia tenen un significat que va una mica més enllà de la sal i la llum que nosaltres coneixem.
A l’entorn cultural d’Israel, quan es feia un pacte entre dos pobles se celebrava un banquet, en el qual la sal tenia una gran importància simbòlica, ja que la sal havia de conservar sense corrupció aquell pacte. Per això, aquells pactes s’anomenaven pactes de sal. Hi ha nombrosos y textos que reafirmen aquest costum. Per exemple, al 2 llibre de les Cròniques (13, 5) llegim el Senyor, Déu d’Israel, ha concedit per sempre a David i als seus descendents la reialesa d’Israel, en virtut d’una aliança segellada amb sal. I al Levític (2,13) es diu: a totes les ofrenes de farina posa-hi sal; no deixis mai que falti la sal en cap ofrena: és símbol de l’aliança que el teu Déu ha fet amb tu.
Per tant, quan Jesús afirma que els cristians i cristianes hem de ser sal de la terra, ens està dient que haurem de ser els qui mantinguem viva la nova aliança entre Déu i el poble.
De manera semblant passa amb la llum. A la Bíblia la llum és el símbol de la glòria de Déu que ha de resplendir sobre Jerusalem. Així, en el cant del Servent de Yahvé, d’Isaïes, se’n diu que serà llum per a les nacions, amb un projecte molt concret per a restablir l’aliança de Déu amb el seu poble.
Els cristians i cristianes, un cop restablida per Crist l’aliança nova, tenim la missió de manifestar la llum amb les nostres obres. Elles han de manifestar la fidelitat a l’aliança, i la glòria de Déu.

A la vida quotidiana, la sal assaona i la llum il•lumina. El sentit últim de la metàfora és que els seguidor de Crist ens apropem als altres i ens relacionem amb la gent des de dues perspectives bàsiques:
una gran humanitat (el gust de la sal), i una profunda espiritualitat (el resplendor de la llum que neix de l’interior de la persona)
Quan Jesús ens diu que siguem sal i llum ens està dient que presentem als altres camins de felicitat i de fe. I per fer-ho, que siguem obertament humans i profundament espirituals.


La puntilla
Pensar i perder
Se hallaba en la cumbre de su desánimo. Apoyó su mano sobre el hombro del interlocutor y le soltó:
–Convéncete de una vez: aquí, el que piensa, pierde...
Su vivencia correpondía a la mala experiencia de vivir rodeado de una sociedad en la que parece que sólo triunfan los que no piensan, los superficiales, los que ni piensan lo que hacen, ni hacen lo que piensan...
El interlocutor trató de persuadirle de su error:
–¿Qué es para tí perder? La vida te habrá enseñado que los conceptos de ganar y perder son muy relativos, y que el evangelio de Jesús, en este sentido, habla de que muchas veces “el que pierde, gana, y el que gana, pierde...”
–Sí, todo esto está muy bien, pero es pura utopía. En el día a día, quienes intentan tomarse la vida en serio y ser coherentes con sus ideas, siempre salen perdiendo, y no consiguen aquello por lo que luchan honestamente. Estamos en un momento en que los parámetros de la ética y la honestidad ya no sirven para delimitar el pensamiento. Las ideas han muerto, víctimas de los intereses y las pulsiones del puro placer...
Aquella conversación era el reflejo de unas actitudes que abundan cada vez más.

¿ALGUN COMENTARI?
Una cordial salutació, Manel

No hay comentarios: