1 y 2 de enero 2011- Una setmana comprimida...

Benvolguts, benvolgudes, un nou any i una continuïtat, amb el desig de ser útil.

Propostes comprimides

Hi ha setmanes que ens ofereixen tantes propostes, que ens cal sintetitzar i comprimir, per poder assaborir el millor de cada tast.
2011 comença, per exemple, amb una d’aquestes setmanes ben plenes.
Podem destacar els següents esdeveniments:
Dia 1: octava de Nadal, inici de l’any civil, festa de Maria i Jornada mundial per la pau, amb el lema “La llibertat religiosa, camí per a la pau”.
Dia 2: Segon diumenge després de Nadal
Dia 6: Epifania del Senyor

1 de gener: Que Maria ens condueixi a la pau per la llibertat

L’any civil 2011 comença avui, coincidint amb l’octava de la festa de Nadal, alhora que l’Església celebra la festa litúrgica més antiga que es conserva en memòria de Maria, gran protagonista del Nadal. D’altra part, des de l’any 1968, per iniciativa del Papa Pau VIè, hi ha una invitació mundial a celebrar aquests primer dia de l’any, creients i no creients, una Jornada mundial per la pau. El Papa s’encarrega cada any de posar un lema que ajudi a la reflexió, i enguany és “La llibertat religiosa, camí per a la pau”, volent indicar que allà on es negat, d’una o d’altra manera, el desenvolupament integral de la persona, és impossible la pau, ja que l’ésser humà es veu privat d’un dels seus drets fonamentals.
Entre nosaltres és cada cop més freqüent la negació o limitació d’aquesta llibertat religiosa, si no de manera violenta i persecutòria, sí d’una manera més subtil, en forma de burleta, desprestigi, calumnia o marginació. No hi manquen persones que s’omplen la boca parlant de llibertats polítiques, sindicals o d’expressió, i en el tema religiós es constitueixen en inquisidors i demagogs, obsessius i repressius... I així no podem estar en pau amb ells... La laïcitat d’un Estat no es pot confondre amb una dictadura laïcista, i aquí n’hi ha molts que ho pretenen.

2 de gener: Diumenge amb gust de Nadal
La importància cabdal de les festes de Nadal fa que la litúrgia de l’Església hi dediqui tres llargues setmanes des del Naixement fins al baptisme de Jesús, celebrant enmig un parell de diumenges, un dedicat a la Sagrada Família, i un altre a continuar aprofundint el misteri de Nadal, que és misteri d’humanització de Déu, a fi que aprenguem els éssers humans a viure i a relacionar-nos d’acord amb la nostra identitat. Nadal és la gran festa divina de l’humanisme cristià.
I a la litúrgia d’aquest diumenge destaca, a la segona lectura, la pregària que fa sant Pau per la comunitat d’Efes, i que és un veritable programa de vida per a qualsevol comunitat: Diu Pau: Demano a Déu que us concedeixi els dons d’una comprensió profunda de la seva revelació perquè conegueu de veritat qui és Ell; que il•lumini la mirada interior del vostre cor, perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat i quines riqueses de glòria ens te reservades...”
Aquesta pregària, ben païda, és un tractat de vida interior: saber (que ve de sapere, que vol dir tastar, gustar) qui és Déu: no només saber-ho de teoria, sinó un Déu experimentat, interioritzat...; i mirar les coses, no a la llum del món, i ni tan sols només a la llum de la intel•ligència, sinó a la llum de la mirada interior del cor... No miren i valoren només els ulls; el cor també té capacitat per apreciar les coses...

6 de gener: El Messies universal
I al bell mig de la setmana, el dijous, el dia d’Epifania, o manifestació de Jesús, el Messies, a tots els pobles de la terra, a tots els home si dones de bona voluntat, d’Orient i d’Occident...
Tradició de regals, però que siguin autèntics i no només materials. El regal de les persones que estimem i ens estimen; el regal de la solidaritat envers els més necessitats i apurats; el regal del somriure, la presència i la paraula d’esperança. Regals des del silenci. Regals des de la fidelitat i la lluita en comú.
El camí d’aquells personatges seguint l’estrella fins trobar allò que cercaven és el model de tots aquells homes i dones que continuen cercant el sentit de la seva vida, el per què de tot plegat, i el projecte que Déu ha dissenyat per a cadascú. Manel Simó us desitja un any 2011 ple de noves il·lusions i projectes. Adéu.