sábado, 27 de noviembre de 2010

advent - 28 de novembre 2020

FULL INFORMATIU
ESPECIAL ADVIENTO
SANTA MARIA MAGDALENA. VILADECANS
n.213 – 28 de novembre 2010
mariamagdalenaviladecans.blogspot.com / nou e-email de Mn. Manel: manel.sim70@gmail.com

Amigues i amic, torna l'Advent... Us faig arribar material, i us desitjo una bona etapa de preparaió del Nadal...

Alzad la vista, abrid los ojos, otead el horizonte.
Aguzad el oído. Captad los gritos y susurros de la vida.
Palpad el paso de Dios, una vez más,
despertando la esperanza

ADVENT, UNA NOVA OPORTUNITAT

Pedagogia de la tenacitat, pedagogia de l’esperança

Torna l’ADVENT com a temps litúrgic per preparar el Nadal, i retorna un moment propici ( kairós ) per mantenir i revifar la flama de la fe en el Crist que vingué, ve i vindrà.
Si nosaltres avui ens considerem cristians i cristianes és, sens dubte, perquè tots els qui ens han precedit en la fe sortiren vencedors de les lluites i els fracassos, perseverant amb tenacitat i amb esperança. Cal, doncs, continuar impulsant aquests valors, sobre tot en el més joves.
Mantenir-se fidels en les actituds ètiques, els compromisos adquirits, les opcions de vida i els valors d l’evangeli no resulta gens fàcil, i menys en l’entorn que ens envolta, però caldrà continuar per deixar el testimoni als qui venen darrera.
ADVENT ens presenta una realitat: una dona, Maria, i una terra, el poble d’Israel, esperant un Salvador. I quan nosaltres parlem d’un altre món que és possible, d’una altra Església que és possible, i fins i tot, d’una altre jo que és possible, manifestem que el nostre Advent, la nostra esperança, és tot just això: seguir i seguir treballant perquè arribi a la seva plenitud allò que encara no hi és.
La pedagogia de la tenacitat i la pedagogia de l’esperança ens esperonen a tancar ferides obertes, superar pors, renovar-nos interiorment i disposar-nos a viure un Nadal plenament joiós.


La Paraula en la litúrgia d’ADVENT

Les lectures de la litúrgia dels quatre diumenges d’Advent, cicle A, tenen com a eixos centrals el profeta Isaïes i l’evangelista Mateu. Com a segona lectura, es llegeixen tres textos de sant Pau als Romans, i un de la carta de Jaume.
Els continguts i les idees bàsiques són aquestes:

PRIMER DIUMENGE:
- El nostre món busca una pau que no el decebi. Isaïes (2, 1-5) la contempla en la seva realització definitiva i universal, vers la qual tots hem de caminar. (El Crist vindrà)
- Amb el Crist, la llum ha vingut al món i esclareix el senti de la vida Sant Pau ens exhorta a viure en el Crist una vida nova. (El Crist va venir i continua venint) (Rom 13, 11-14)
- La vinguda continua del Crist s’acabarà amb la vinguda final a la fi de la història. Cal mantenir-nos sempre vetllant perquè no sabem ni el dia ni l’hora d’aquesta vinguda del Fill de l’home. (Mateu 24, 37.44)

SEGON DIUMENGE:
- Tota la terra espera un Salvador, i Isaïes mostra a tots els pobles que aquest Salvador rebrà de Déu el seu esperit i el dinamisme dels seus dons. (Isaïes 11, 1-10)
- L’Escriptura ens invita a seguir l’exemple del Crist Camí, Veritat i Vida. (Rm 15, 4-9)
- Joan Baptista inicia la predicació de la bona nova del Crist, i exigeix un capgirament dels falsos valors, una conversió total. (Mateu 3, 1-12)

TERCER DIUMENGE:
- El poble torna de l’exili, com a mostra de l’acció de Déu que ve a salvar-lo. Hi ha festa i alegria, i fugiran les penes i els gemecs. (Isaïes 35, 1-6. 10)
- La carta de Jaume ens exhorta a perseverar en l’espera del Senyor que torna. (Jaume 5, 7-10)
- Joan Baptista espera un jutge, però el Senyor es presenta com el Messies que ens ve a guarir. El Precursor ha preparat els camins, i rep un gran elogi per la tasca feta; el Crist és ja la realitat present. (Mateu, 11, 2-11)

QUART DIUMENGE:
- El naixement del Crist, el Messies, serà el gran senyal, que demanava el rei Acaz, i amb ell, tot el poble. (Isaïes 7, 10-14)
- Fill de David, segons la carn; i Fill de Déu, segons l’Esperit, el Crist és el Salvador del seu poble. (Rm 11, 1-7)
- Josep és l’home escollit per Déu per introduir el Messies en la nissaga de David, i accepta la responsabilitat. (Mateu 1, 18-24)

Com es pot veure, els quatre diumenges accentuen les tres dimensions de l’Advent: el record històric d’uns fets, la realitat viva i present del Crist en la nostra història, i l’esperança de la vinguda final, amb la plenitud de tot allò que esperem.


______________________________________

Isaïes, Joan Baptista i Maria, els tres grans models de l’Advent

Isaïes, Joan Baptista
i Maria manifesten tres formes d’anunciar el Messies i d’esperar-lo.
Isaïes és profecia i esperança per a un poble cansat i desanimat.
Joan Baptista és crit de conversió i de renovació per poder trobar el Messies ja viu i present.
Maria es espera callada i el final d’un camí on conflueixen les esperances passades, alhora que s’inicien les esperances de la plenitud.


Corona d’Advent: Primer diumenge

Veniu, Senyor Jesús.
Torna ara i aquí
el nostre clam,
i es fa crit
la nostra pregària.

Veniu, Senyor Jesús,
i porteu-nos
vent i foc nou
a la nostra lluminària.

Volem estar atents
i fer de la conversió
i de la solidaritat
la nostra
indumentària.

Perquè, febles i
humils,
però forts i ferms
en l’esperança,
creixi la nostra
fondària.
¿Què podem fer durant aquest temps?

Conscients de la necessitat de preparar en profunditat el gran esdeveniment cristià del Nadal, cada u haurà de veure com podrà fer-ho en el seu cas i circumstàncies concretes.
A manera, però, de suggeriments, heus aquí algunes pistes que ens poden aprofitar:
- participar algun dia entre setmana en l’Eucaristia, a més a més de la missa dominical
- posar a casa algun signe d’Advent (la Corona, una llàntia encesa, un calendari...) al voltant del qual pugui fer cada u, o la família reunida, una mica de pregària diària
- preparar el pessebre a casa, sobretot si hi ha infants, amb un sentit pedagògic i cristià, més enllà de signes pagans i aliens a la nostra cultura
- cercar i aprofitar més estones de silenci, pregària i reflexió o lectura, sigui a casa, o fora de casa
- participar en alguna acció solidària (recollida d’aliments, ajuda a alguna ONGD del tercer món, visita a algun malalt o persona que ens necessiti, etc.)
- participar generosament en la col•lecta de Càritas
- participar en la celebració del perdó i de la reconciliació que es farà a les Parròquies, o aprofitar per confessar-se individualment, si es creu convenient
- marcar-se alguna fita o acció positiva personal que ens ajudi a tancar antigues ferides, o a solucionar “assignatures pendents”
- evitar, sobretot, caure en la disbauxa d’un consumisme sense sentit, optant per una actitud més sòbria i responsablement responsable.

________________________________________
ACOGIDA Y DISPONIBILIDAD

En la respuesta de María al ángel hay dos actitudes muy importantes: acogida y disponibilidad.
Acoger es estar en actitud de pensar y creer que podemos aprender de todos, que tenemos que aceptarlos a todos y que cualquier persona merece ser acogida como persona humana.
La disponibilidad es apostar siempre más por el sí que por el no, cuando se trata de hacer algún bien a alguien. Es estar dispuestos a asumir, si hace falta, los trabajos más duros y pesados.
Acoger y estar disponibles son dos grandes buenas noticias que podemos ofrecer hoy a nuestro mundo los cristianos y cristianas. El mejor ejemplo es el de las personas que son capaces de amar a fondo perdido y sin esperar nada a cambio. Este lenguaje lo entiende todo el mundo


LA PUNTILLA

Miedos
Dice uno:
–Estas elecciones están muy condicionadas por el miedo. La gente tiene mucho miedo.
Y especifica:
–Miedo a perder el puesto de trabajo; miedo a que el capitalismo financiero agrave aún más la crisis en España, al igual que lo ha hecho ya en Grecia e Irlanda; miedo a perder los propios privilegios; miedo a que los políticos nos sigan defraudando, miedo a...
Y la lista se hace casi interminable.
Pero otro afirma:
–Cuidado con este lenguaje, porque decir “la gente tiene miedo” es muy fácil, cuando lo que es más cierto es que cada uno es dueño o no de sus propios miedos y se los conoce muy bien...Y muchos miedos son fácilmente curables...
Me gustaría, pues, recordar cuatro breves pensamientos sobre el miedo:
–“A lo único que cabe tener miedo es al miedo por sí mismo”
–“No hacer nada por miedo a cometer un error es ya un error”.
–“Cuanto más se tiene, más miedo se tiene de perderlo”...
“La ignorancia es casi siempre madre de muchos miedos”

Habrá que revisar, pues, muy atentamente, nuestros miedos para superar los que sean superables....


Saludos, Manel Simó


.

Solemnitat de nostre Senyor Jesucrist
Rei de tot el món
De l’evangeli de Lluc, 23, 35-43

Rei d’un Regne diferent
A mesura que nous cristians i cristianes accedeixen a aquesta festa de Crist sota el títol de ”Rei”, de ben segur que es pregunten: ¿quin sentit té avui aquest títol?
I això per diverses raons – perquè és un concepte que no té res a veure amb els “reis” d’aquest món; –perquè no hi hauran mancat professors tendenciosos que els hi hagin explicat la utilització i manipulació d’aquest títol a la guerra civil espanyola; – i, en definitiva, perquè el desconeixement de la cultura cristiana en general, i de la bíblica, en particular, és avui molt extens...
Per això, caldrà tornar a explicar que el títol, evidentment, fa referència a un Regne, i que aquest Regne, com pregarem al Prefaci de la Missa, és un “Regne universal i etern; de veritat i de vida; de santedat i de gràcia; de justícia, d’amor i de pau”.
O sigui: invoquem al Crist com aquell que va venir a instaurar un reialme que no és caduc, sinó universal i etern; un Regne on triomfi la veritat per damunt de la mentida, i la vida, per damunt de la mort; un Regne que porti als homes i dones cap a la santedat de vida, amb l’ajuda de la immensa gratuïtat de Déu; i un Regne on tres valors claus siguin la justícia, l’amor i la pau. I això ha de començar aquí, a la terra, a la vida de cada dia, per arribar un dia a la plenitud.
Segons l’evangeli d’avui és clar que al Crist el van condemnar per una causa política, per mostrar-se subversiu contr

No hay comentarios: