Diumenge 17 de maig 2009 - Y La Puntilla

Benvolguts, benvolgudes, amb els primers, i sembla que ja definitius, calors, rebeu un cop més aquesta tramesa, amb desig que us sigui útil i plaent. Gràcies.

CRIST HA RESSUSCITAT !
Diumenge sisè de Pasqua
La complexitat i la senzillesa de l’amor
Les lectures d’avui, d’una banda anticipen la festa de la Pentecosta que celebrarem d’aquí quinze dies; i d’altra, tenen com a punt central el tema complex i alhora senzill de l’amor.
A la primera lectura ho hem escoltat: l’Esperit sant vingué sobre tots els qui escoltaven la predicació de Pere...Perquè Déu no fa diferències a favor d’uns o altres. Déu acull tothom qui creu en Ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui...”
Sant Joan, per la seva part, ha continuat amb la seva idea quasi monogràfica sobre l’estimació: tothom qui estima és fill de Déu: ha nascut d’Ell i el coneix...Déu es amor...
I l’evangeli ha reiterat amb escreix que els cristians som els qui hem cregut en l’amor de Déu, i aquesta convicció ens mena a estimar tothom...
De l’amor es podríem omplir planes i més planes. La paraula mateixa ha esdevingut moltes vegades confusa, inflada i equívoca.
Els psicòlegs, per exemple, per ajudar a clarificar conceptes, parlen d’un amor d’atracció, contraposat a un amor de decisió.
L’amor d’atracció és limitat, i es viu amb persones concretes a les quals ens sentim vinculats per raons de família, amistat, desig eròtic, etc. L’amor de decisió, del qual ens parla Jesús, és universal, i suposa una motivació que transcendeix a la persona que estimem.
Així, doncs, subratllem tres característiques d’aquest amor de que ens parla l’evangeli:
1) no cerca el propi interès, ni tan sols la pròpia felicitat, sinó la felicitat d’aquells que estimem
2) és un amor que s’expressa en fruits concrets de solidaritat i d’aproximació als altres, per compartir amb ells l’alliberament de tota mena d’esclavituds
3) i és un amor que es nodreix de l’amor amb que reconeixem que Déu ens estima, és a dir, de la necessitat de correspondre a la gratuïtat de Déu envers nosaltres.


LA PUNTILLA
Educar
Alguien ha escrito:
–El fracaso de nuestro sistema educativo radica en que tenemos varios millones de adolescentes entre 12 y 16 años, educados por unos cuantos millones de adolescentes entre 30 y 40 años…”
La denuncia, puede parecer discutible, pero vale la pena considerarla.

Es cierto que en el ámbito de la educación, como en muchos otros campos, se cumple aquello de que “es necesario alguien a quien echar la culpa de todo”; y en esta frase se pone en cuestión, en primer término a los profesores o educadores.

Hace unos años salió a la luz un libro con un título muy expresivo: “Educar, educándose”, y lo cierto es que nadie puede dar lo que no tiene.
Muchos de los profesores actuales entre 30 y 40 años pertenecen a la primera generación democrática, y en su adolescencia y juventud vivieron una realidad que se iba vaciando de valores, para caer en un individualismo salvaje, que nos ha traído la situación actual.
¿Serán, entonces, ellos, multiplicadores de lo que recibieron?

Fins la propera. Salutacions cordials, Manel Simó