Segon de Quaresma - 28-2-2010 - Cicle C

Benvolguts, benvolgudes, diumenge passat no vaig poder posar la meva tramesa. Disculpeu. Procuraré no fallar, i que la vostra Quaresma sigui molt profitosa.

SEGON DIUMENGE DE QUARESMA – CICLE C

Es van trobar amb Jesús tot sol…

També és ja habitual que en el segon diumenge de Quaresma la litúrgia de la Paraula ens ofereixi l’anomenada escena de la Transfiguració, que és una catequesi sobre els fets, aleshores imminents, de la passió i la mort de Jesús a Jerusalem.
Amb aquest fet, la història del poble d’Israel, representat per Moisès i Elies, entrarà en una nova dinàmica, salvat pel misteri de la creu; però, a la vegada, els deixebles de Jesús entendran que el seu final no serà un fracàs, perquè Ell és el Fill de Déu. La transfiguració de Jesús, mostrant-se tal com és, és una anticipació de la seva resurrecció.

El relat, amb tot, és ple de detalls que no han d’escapar a una lectura pausada d’allò que se’ns vol comunicar.

Pere, per exemple, és a punt de caure a la temptació d’intentar gaudir de la joia i glòria de Jesús, sense acompanyar-lo prèviament a la creu. Pere no volia entendre que a la llum s’arriba per la creu, i que abans de qualsevol triomf hi ha molt esforç i molta lluita.
I un altre detall que resulta molt significatiu és l’expressió final, un cop s’ha produït la teofania, o manifestació de Déu. Diu literalment el text: es van trobar amb Jesús sol.

Aquesta experiència és molt freqüent i habitual entre les persones. Les coses es poden compartir, es poden consultar, es poden manifestar, però les decisions són lliure, personals i intransferibles… Jesús aquí comença a experimentar la solitud i l’angoixa que tornarà a trobar en l’hort de Getsemaní, quan haurà d’afrontar, tot sol, el camí cap a la mort.

Pensem en tantes i persones que avui estaran vivint situacions semblants.

Per això, és en aquests moments quan la vida interior de les persones s’ha de manifestar, traient força de feblesa, i decisió per saber encertar.
El salm 26 ens ha transmès un crit d’esperança: el Senyor m’il•lumina i em salva, ¿qui em pot fer por?


Los aforismos de Dios
25.- Llegar y besar el santo…
En general, llegar y besar, indica la brevedad con que se logra una cosa; y en el caso de llegar y besar el santo, alude a quien después de una penosa romería, consigue su deseo de poder besar al santo o santa de su devoción sin apenas esperar.
Una variante es llegar y pegar, con que se da entender también la facilidad y rapidez con que se consigue una cosa.

26.- La tierra de María Santísima…
Hoy que se celebra el Día de Andalucía, esta expresión es muy adecuada, ya que es a Andalucía a la que se refiere.
¿Cómo surge este dicho?
Hay varias teorías.
Hay quien dice que como en el Ave María se invoca a María como llena de gracia, y los andaluces son tan graciosos, pues eso, ella es andaluza.
Otros dicen que es porque es en Andalucía donde más amor y devoción se profesa a María.
Hay quien ciñe la tierra de María Santísima a la ciudad de Sevilla, e incluso quien piensa que María residió un tiempo en ella. ¡Por decir que no quede!

Cordials salutacions,
Manel

Avui és el Dia d'Andalucia. Felicitats a tots i totes... i que tingueu una diada molt joiosa...