sábado, 16 de enero de 2010

17 de gener de 2010 - Diumenge II de durant l'any

Com va l'any? Ara la litúrgia ens ofereix cinc diumenges abans de la Quaresma, aprofitem-los

La simbologia d’unes noces

Enguany llegim l’evangeli de Lluc, però avui, excepcionalment, hem escoltat un conegut text de sant Joan, anomenat les noces de Canà, símbol, d’alguna manera, de les noces entre Déu la humanitat, que hem celebrat en el misteri de Nadal.
Anem, però, a pams.

A la segona lectura hem escoltat un text esplèndid de sant Pau que no podem deixar passar per alt.
És obvi que el relat de l’evangeli es presta a diverses interpretacions, però tot just a la llum del text de Pau podem formular el següent pensament:
–per transformar les coses –en el cas de l’evangeli, l’aigua en vi- fan falta sempre les persones. Unes persones que se n’adonin de les situacions i que es mostrin disposades a actuar. Aquest va ser el cas de Maria, i aquesta és l’actitud a la que ens convida sant Pau: les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots.
–i per transformar les coses, totes les persones són necessàries i totes tenen quelcom que aportar: són diversos els serveis, però és un de sol el Senyor a qui servim...

D’altra part, .la simbologia de l’aigua transformada en vi és també molt clara en un altre sentit: l’aigua és insípida, inodora, incolora; el vi, com diu el llibre bíblic de l’Eclesiastès, alegra el cor dels homes i anima el seu esperit. L’aigua és el símbol d’una situació angoixant; el vi, es el símbol de la festa i de la joia. L’acció transformadora de la fe i de l’esperança cristianes consisteix en treballar per convertir l’angoixa en alliberament, la tristesa en alegria, els fets de mort en fets de resurrecció.

I va ser en el signe transformador de les coses quan els deixebles cregueren en Ell. Avui ha de ser també el nostre gran repte evangelitzador. Si ens veuen ficats en la transformació del món, creuran en el Crist.


Los aforismos de Dios

12.- Si no hubiera Dios, habría que inventarlo
La frase puede parecer blasfema, pero en el fondo revela que Dios es para el ser humano una incógnita que preocupa. Y esto se percibe todavía más si tenemos en cuenta quién fue el primero que lanzó este dicho, que no fue otro que Voltaire (1694-1778) el célebre filósofo, inspirador de la Revolución francesa.
Voltaire escribió en otra ocasión: “todo anuncia la existencia eterna de un Dios. No se le puede comprender; no se le puede ignorar. La voz del Universo atestigua su poder. La voz de nuestros corazones dice que es preciso adorarle.”
De hecho, la Revolución francesa, inspirándose en Voltaire, defendió el culto al Ser Supremo. Por lo menos en los discursos de Robespierre, el famoso revolucionario.

13. Si Dios quiere…
Antes, mucho más que ahora, era frecuente acabar muchas de nuestras frases, sobre todo si se referían a hechos futuros, con esta expresión de carácter religioso.
Lo que es menos conocido es que la frase surgió entre los cristianos por influencia de los árabes.
En efecto, en el Corán se lee: nunca digas haré tal cosa, sin añadir