DIUMENGE TERCER DE PASQUA - 18 D'ABRIL 2010

Benvolguts, benvolgudes...
Us faig arribar l'Homilia del diumenge, el comentari ètic, i us anuncio també que el proper dia 24, a les 9 de la nit, hi haurà el tercer concert solidari, a la nostra Parròquia. Actuarà el Cor SOM I SEREM. Sou convidats i convidades. Gràcies.

Diumenge TERCER de Pasqua – cicle C
Fer comunitat, construir Església
L’evangeli d’avui és un afegit a l’evangeli de sant Joan, i es tracta d’una narració simbòlica de la tasca que tenim encomanada tots els cristians i cristianes, que no és altra que fer comunitat, construir Església.
La barca del relat simbolitza l’Església, i Pere i els apòstols fan la feina d’anar a pescar, és a dir de guiar la barca per pescar homes i dones, o sigui, proposar-los el rostre de Déu i la manera de viure que comporta creure en Ell.
Però vet aquí que aquella nit no pescaren res. La feina és feixuga i difícil. A la història de l’Església hi ha hagut, i haurà moments molt durs (i tal vegada ara estiguem vivint un d’ells).
El Crist, tanmateix, que els hi va prometre jo serè amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món, no abandona la seva Església i l’anima a seguir malgrat tot: –tireu de nou la xarxa... i es produeixen resultats: no podien treure la xarxa de tant de peix com hi havia... I si concretament parla de cent cinquanta-tres peixos, és clar que ens trobem també amb un número simbòlic que indica plenitud (és conegut que els números de la plenitud són, a la Bíblia, el 7 i el 10. / i 10 fan 17, i si anem sumant correlativament els números de l’1 al 17 (1+2=3; 2+3=5; 5+4=9....etc), ens dóna 153
Finalment, després de tota la tasca feta dia a dia, el Senyor ens espera en la platja de l’eternitat, on ens ha preparat el gra festí: veniu a esmorzar...
Evangèlic simbòlic, evangeli molt expressiu.


Crisis ética
El relativismo
Uno de los grandes males de la ética actual es el denominado relativismo moral.
O sea, la postura que afirma que la verdad de todo principio moral depende de las circunstancias de las personas; y como éstas son cambiantes, ningún principio moral es objetivo o universal.
El relativismo no acepta que haya principios morales objetivos, universales y absolutos, aplicables a todos los seres humanos en cualquier circunstancia y lugar.
Los valores, afirman los relativistas, no son objetivos, sino que son creados por cada uno.
Vaya, que, por ejemplo, “lo que es bueno para mí, es bueno”; y “lo que es malo para mí, es malo”.
Es obvio que si la verdad o bondad de un valor depende única y exclusivamente de los intereses personales, nos vemos abocados a una sociedad individualista y salvaje. Y así nos va.
Y hay otra consecuencia: el relativista confunde el deber de respetar a la persona que opina y su derecho a opinar, con el deber de respetar toda opinión.