L'Ascensió - 16 de maig 2010

Benvolguts, benvolgudes, bona festa!
Com sempre, aquí teniu els meus comentaris

Va venir, ens va dir allò que cal fer,
ens donà l’Esperit, i va marxar

No deixa de ser curiós que de l’Ascensió del Senyor es parla al final de l’evangeli de Lluc i al començament del llibre dels Fets dels Apòstols, del mateix Lluc. Como si l’autor volgués separar el “temps de Jesús” del “temps de l’Esperit”
L’Ascensió del Senyor no s’ha d’entendre com si Jesús, “que passà fent el bé” s’hagués ja cansat i es retirés de nou a un cel “sense llàgrimes ni dolor...” La tasca continua.
De fet, els qui van ser testimonis de la seva partença, de primeres es van quedar atònits i desconcertats, però ben aviat s’adonaren que no podien romandre nostàlgics “mirant el cel”, sinó que havien de continuar “fent el bé a les persones”, i que per aquesta missió comptaven amb la il•luminació, l’empenta i la força de l’Esperit. Jesús de Natzaret continua sent la imatge de la presència de Déu entre els homes i dones, i la tasca de l’Esperit és donar-nos la força que necessitem perquè aquesta presència de Déu sigui sempre actual i present en el món.
D’altra part, Pau a la segona lectura fa una pregària per nosaltres i ens convida a fer-la nostra. “que el Senyor ens concedeixi el do d’una comprensió profunda perquè coneguem de veritat qui és Ell; que il•lumini la mirada interior del nostre cor perquè coneguem a quina esperança ens ha cridat; i que coneguem també la grandesa immensa del poder que obra en nosaltres...”
El poeta León Felipe va sintetitzar com ningú la vivència i el contingut de la festa d’avui: “vino y se fue. Vino, nos marcó nuestra tarea, y se fue...”

Crisis ética
Decir / Hacer
Uno de los indicios de la actual crisis ética se manifiesta en algo que recogen con frecuencia los medios de comunicación de masas: “importa más lo que dicen las personas que lo que en verdad hacen” Se da, pues, más importancia a las declaraciones de los gestores públicos, que a sus actuaciones. Como si las palabras o los simples gestos valieran más que los hechos.
El bien o el mal de una acción no pueden determinarse solamente por las palabras de las personas, sino por sus hechos.
Una acción no es buena o mala porque diga alguien que es buena o mala, sino porque se adecue o no, en la práctica, a una referencia ética. Una ética que no la deciden ni la utilidad, ni la intuición personal, ni siquiera únicamente las leyes. Es el ser de la persona quien determina qué se ha de hacer, o qué se puede hacer con ella. El ser humano lleva consigo las instrucciones de uso... escribirse con fr

Fins el proper diumenge