Diumenge 27 de setembre 2009 - Diumenge XVI - La Puntilla

Benvolguts, benvolgudes, ¿com va el nou curs? Des d'aquí, un cop més, la trobada amb la paraula dominical, i l'afegit de La Puntilla...

Sempre sumar i multiplicar, mai dividir

–¡Tant de bo que tot el poble del Senyor tingués el do de profecia!
L’exclamació de Moisès, a la primera lectura, és un desig compartit també a l’església d’avui. Perquè necessitem profetes. El profeta és aquell que parla clar i a la cara, que denuncia, y, per damunt de tot, aquell que transmet esperança, que engresca i il•lusiona, i de tot això estem avui bastant mancats...
–La carta de sant Jaume es pot considerar, d’alguna manera, una carta profètica, i per això, parlant avui sobre tot als rics, no s’amaga de dir que l’afany de riqueses és sovint una font de corrupció, com podem comprovar en moltes de les notícies que veiem cada dia. “Les vostres riqueses s’han podrit, s’han rovellat el vostre or i la vostra plata, i el seu rovell serà el vostre acusador i us devorarà... El jornal que heu escatimat als qui han segat els vostres camps (o han treballat en les vostres fàbriques, o us han servit en els vostres negocis...) clama contra vosaltres, i el crit ha arribat a les orelles del Senyor... ¿Què en penseu, sincerament, d’aquestes paraules? ¿Aporten alguna cosa a la situació de crisi financera i econòmica que estem vivint?
–I l’evangeli, com gairebé sempre, ens interpel•la per canviar actituds que, a voltes, les considerem normals i que, tanmateix, grinyolen a la llum dels criteris de Jesús. Així per exemple, nosaltres estem massa acostumats a diferenciar les persones amb criteris de si són, o no són, dels nostres. I en aquest nostres no fem altra cosa que projectar els nostres gustos, el nostre caràcter, la nostra ideologia política o religiosa, etc. Només són nostres els qui s’assimilen a nosaltres... I aquí trobem el gran error. Si partíssim del fet que tots, per damunt de tot, som persones, germans, fills i filles de Déu, les altres coses quedarien en segon terme.
Jesús dóna una esplèndida lliçó: qui no és contra nosaltres, és amb nosaltres. (Mireu que Marc (i també Lluc) és un xic deferent de Mateu. Aquest diu: qui no és amb mi, està contra mi, i això no sempre és cert...)
Centrar la vida sobre les idees, més que sobre les persones, genera, normalment, intolerància i intransigència.
Haurem de ser, per tant, comunitats acollidores i mai comunitats excloents. Una cosa són les discrepàncies, i una altra, ben diferent, l’afany d’imposar les idees, o les condemnes.
Tothom que fa el bé, tothom qui ajuda a l’alliberament de les persones dels seus sofriments i les seves opressions, més enllà de les creences o no creences que pugui tenir, es troba, sense cap mena de dubte, en la línia de l’evangeli de Jesús de Nazaret.. I ja que l’evangeli acaba avui amb una consideració sobre l’escàndol, allò que és veritablement escandalós és que algú s’atreveixi a excloure a algú per motius purament banals...


La Puntilla

Sueño
Había rezado muy atentamente el Padre nuestro, pero “cayó en la tentación” de ponerse a soñar en lo que podría suceder en el nuevo curso.
“Aquella era una comunidad en la cual la vida era fácil y agradable.
Toda la gente compartía lo que tenía, y los mayores, los jóvenes y los niños se sentían queridos.
Se había desterrado la mala costumbre de criticar por criticar, y cuando había algo que decir, se decía a la cara, sin enfados ni malos rollos…
Cada vez había más jóvenes conscientes y responsables, que se dedicaban con ilusión a sus tareas.
Nadie se desentendía de los problemas de los demás, y todas las cosas se consideraban como propias y de todos.
El servicio, la gratuidad y la disponibilidad eran las tres grandes cualidades de aquella comunidad.
Los enfermos eran especialmente atendidos y cuidados y nadie se sentía ni olvidado ni marginado.
Y el que iba al frente de la comunidad era un miembro y un servidor más…”
Se despertó del sueño y pensó: “los sueños siempre pueden ser posibles...”