Segon diumenge de Pasqua - 11 d'abril 2010

Benvolguts, benvolgudes, continuem vivint la Pasqua joiosament!
A partir d'avui inclouré també unes reflexions ètiques. Confio en provocar més participació que fins ara...

Creure en el Crist ressuscitat
Un punt clau de la nostra fe és que nosaltres no creiem només en un Crist encarnat (històric), sinó en un Crist ressuscitat.
Tomàs, un dels dotze, havia conviscut amb el Crist encarnat, havia escoltat els seus ensenyaments i havia vist les seves obres; però en el moment de creure en Ell ressuscitat es resistia, volia proves tangibles (si no ho veig, no ho crec...) Li costà entendre que la fe no és “he vist, ho crec”, sinó Senyor meu, Déu meu, em fio de Tu...”
Els cristians i cristianes, doncs, som homes i dones de resurrecció, creients no només en un Crist històric, del qual en sabem molt poc, sinó, per damunt de tot, creients en un Crist ressuscitat, avalat pel testimoni i la vivència dels apòstols i d’aquells primers cristians i cristianes que ens precediren en la fe.
Dit d’una altra manera, podríem afirmar que els cristians i cristianes hem de ser cristians i cristianes de Pasqua, és a dir amb una espiritualitat pròpia del goig i l’alegria de saber que Crist, fet un de nosaltres, va vèncer la mort, que és el límit de la vida humana.
Cristians i cristianes de Pasqua vol dir viure amb una espiritualitat d’alegria, d’esperança, de llibertat d’esperit, de dinamisme interior. La nostra espiritualitat no ha de nodrir-se de pors, dolors evitables, resignacions covards o creus provocades. La vida ha triomfat sobre la mort, i aquest és el permanent gran missatge de Pasqua.
Mirem, si no, el testimoni que ens ha ofert el llibre dels Fets, de com vivien les primeres comunitats cristianes: era un cristianisme digne d’elogis, alliberador, comunitari, fratern.
Siguem testimonis de resurrecció, és a dir, cristians i cristianes de Pasqua, portadors de vida.


Crisis ética
Iniciamos hoy una serie de breves comentarios que nos aporten un poco de luz y reflexión sobre la crisis ética y moral que afecta a nuestro tiempo.
Corrupción
Hay una frase en latín, “Corrupció optimi, pessima”,
cuya traducción sería “la corrupción de alguien que ocupa un puesto relevante en la sociedad es, si cabe, mucho más grave que cualquier otra corrupción.
Dicho de otro modo, la corrupción siempre es éticamente negativa; pero si la persona corrupta es una persona notoria, la proyección social de su corrupción es mucho más ruidosa y denigrante.
Viene a cuento esta
valoración por todo lo que está cayendo hoy en el entorno de algunos miembros de la iglesia, de la política, de la economía, etc.
Es normal que cuando los valores éticos de las personas se ven vulnerados por sus pasiones, ambiciones e intereses egoístas, se produzca una reacción social que siempre habrá que escuchar y atender, y no solamente ocultar o aprovecharla para otros fines inconfesables.
Hoy la crisis no es solamente económica y financiera, sino, sobre todo, ética y moral.

Una abraçada, Manel Simó