I anem amb la litúrgia del diumenge, i amb el comentari de La Puntilla.
Diumenge 17 de durant l’any
Nota prèvia: Ja és habitual, en l’any que llegim l’evangeli de Marc, com és el cas d’enguany, interrompre la seva lectura durant cinc diumenges, per llegir en ells el capítol 6 de l’evangeli de sant Joan, que és conegut com el discurs del pa de vida. Comencem, per tant, avui aquesta lectura, que podeu seguir també a casa amb més calma.
La nostra col•laboració és necessària
En aquest capítol sobre el pa de vida, trobem un total de cinc idees, que es repartiran durant els cinc diumenges propers. Son aquestes:
1) el pa, en ser compartit, es multiplica. És el tema d’avui.
2) No hem de treballar només per un menjar que es fa mal bé, sinó pel menjar que dona vida eterna
3) Jo sóc –diu Jesús– el pa de vida, d’una vida plena i per sempre
4) L’adhesió a Jesús no ha de ser només intel•lectual i teòrica, sinó d’assimilació i compenetració amb Ell
5) Molts, en sentir aquestes idees, l’abandonaren, però Pere i els altres digueren:
Avui, doncs, com dèiem, a l’evangeli d’avui sobre la multiplicació dels pans, volem reafirmar que el pa, en ser compartit, es multiplica. I això ens fa pensar en tres punts concrets:
1) la primera i principal esclavitud a la que es veuen sotmesos avui milions i milions d’éssers humans és el problema de la fam: la fam del cos, la fam de pa, però també les nombroses anèmies interiors.
2) En el procés d’alliberament d’aquestes esclavituds, Déu vol comptar amb la nostra col•laboració: aquella gent tenien cinc pans i dos peixos, i van ser necessaris
3) La dinàmica del Regne no és la dinàmica dels diners, sinó la dinàmica del compartir.
Seguirem aprofundint en aquest capítol del pa de vida. I per arribar a aquest pa, cal no perdre les ganes de menjar.
LA PUNTILLA
“Que gane lo mío”
Javier Marías, el hijo del gran filósofo que fue Julián Marías, sobresale sobre todo como novelista de éxito, pero no renuncia a la capacidad de reflexión que tuvo su padre. Por eso hoy le pido prestada esta puntilla.
Escribía el otro día:
–Con demasiada frecuencia la cuestión hoy es ya sólo
Nos hemos infantilizado o ancianizado....
Una abraçada, Manel Simó