sábado, 25 de julio de 2009

Diumenge 17 de durant l'any - 26 juliol 2009 - La Puntilla

Benvolgudes amigues i amics, de nou amb vosaltres. El viatge,molt bé, encara que amb una barreja de sentiments després de veure les dificultats d'uns pobles del centre d'Europa, els balcànics, que es recuperen d'una guerra cruel, alhora que presenten unes opcions turístiques i d'acollida impressionants (sobre tot Eslovenia i Croàcia)

I anem amb la litúrgia del diumenge, i amb el comentari de La Puntilla.

Diumenge 17 de durant l’any
Nota prèvia: Ja és habitual, en l’any que llegim l’evangeli de Marc, com és el cas d’enguany, interrompre la seva lectura durant cinc diumenges, per llegir en ells el capítol 6 de l’evangeli de sant Joan, que és conegut com el discurs del pa de vida. Comencem, per tant, avui aquesta lectura, que podeu seguir també a casa amb més calma.

La nostra col•laboració és necessària
En aquest capítol sobre el pa de vida, trobem un total de cinc idees, que es repartiran durant els cinc diumenges propers. Son aquestes:
1) el pa, en ser compartit, es multiplica. És el tema d’avui.
2) No hem de treballar només per un menjar que es fa mal bé, sinó pel menjar que dona vida eterna
3) Jo sóc –diu Jesús– el pa de vida, d’una vida plena i per sempre
4) L’adhesió a Jesús no ha de ser només intel•lectual i teòrica, sinó d’assimilació i compenetració amb Ell
5) Molts, en sentir aquestes idees, l’abandonaren, però Pere i els altres digueren:

Avui, doncs, com dèiem, a l’evangeli d’avui sobre la multiplicació dels pans, volem reafirmar que el pa, en ser compartit, es multiplica. I això ens fa pensar en tres punts concrets:
1) la primera i principal esclavitud a la que es veuen sotmesos avui milions i milions d’éssers humans és el problema de la fam: la fam del cos, la fam de pa, però també les nombroses anèmies interiors.
2) En el procés d’alliberament d’aquestes esclavituds, Déu vol comptar amb la nostra col•laboració: aquella gent tenien cinc pans i dos peixos, i van ser necessaris
3) La dinàmica del Regne no és la dinàmica dels diners, sinó la dinàmica del compartir.

Seguirem aprofundint en aquest capítol del pa de vida. I per arribar a aquest pa, cal no perdre les ganes de menjar.


LA PUNTILLA
“Que gane lo mío”
Javier Marías, el hijo del gran filósofo que fue Julián Marías, sobresale sobre todo como novelista de éxito, pero no renuncia a la capacidad de reflexión que tuvo su padre. Por eso hoy le pido prestada esta puntilla.
Escribía el otro día:
–Con demasiada frecuencia la cuestión hoy es ya sólo ... A una gran parte de la población la verdad ha dejado de importarle. De hecho ha elegido no verla aunque se la pongan delante, si no le conviene. Ha decidido de antemano cómo quieren que sean las cosas, y niega cuanto no le gusta o le molesta. Vivimos cada vez más en un mundo en el que la gente no soporta lo que le desagrada, ni lo que crea dudas, ni lo que la obliga a retractarse o a reconocer que se ha equivocado. Es lo propio de muchos niños y de muchos ancianos: niegan la realidad adversa y prefieren no enterarse...
Nos hemos infantilizado o ancianizado....

Una abraçada, Manel Simó