Diumenge 33 de durant l'any - 15 de novembre 2009 - La puntilla

Amigues i amics, bona setmana!

DIUMENGE XXXIII de durant l’any – Cicle B

L’espera i el desig del retorn final

La Paraula que ens proposa avui la litúrgia ve marcada pel fet de ser el darrer diumenge de l’any, ja que només ens queda la festa de Crist Rei, i començarem el nou el cicle, per preparar ja el Nadal.

El fet, doncs, de ser el darrer diumenge fa que el tema de reflexió sigui la que es denomina escatologia, o visió del final d’aquest món, quan es produeixi el retorn gloriós i definitiu del Fill de l’home.

Amb l’estil propi de la literatura apocalíptica, tant el llibre de Daniel com l’evangeli ens mostren la visió d’una creació nova i d’una comunió perfecta i definitiva dels creients amb Déu: els justos resplendiran com la llum del firmament, i els qui hauran conduït el poble pel bon camí brillaran com els estels per sempre més...

Una cosa ben sabuda ens recorden les lectures d’avui: la caducitat de les coses creades. Les persones, les institucions i el mateix món passen i acaben.
I aquest fet no s’ha de fer servir per aterrar ningú, ni per transmetre por, angoixa o inquietud, però sí per saber relativitzar les coses, donant a cada realitat el veritable valor que li correspon.
Nosaltres pensem en un cel nou i una terra nova definitius. Els esperem, els desitgem i ja sabem el camí que ens hi conduirà.

¿Quan arribarà tot això?
El dia i l’hora són decisió de Déu, Senyor de la vida i de la història. La nostra tasca és clarament expressada en la recomanació final: vetllar, estar atents.

Enmig de les situacions difícils que sacsegen la vida de les persones, els cristians i cristianes hem de mantenir i impulsar un optimisme a tota prova, El projecte de Déu es complirà. Aquest és el gran missatge de la literatura apocalíptica a la qual pertanyen els textos d’avui.

La Puntilla
Amenazas
¡Qué mala y negativa es la pedagogía de la amenaza!
Porque cualquier persona sometida a la presión de los posibles castigos por su conducta, es lógico que reaccione esgrimiendo armas de defensa.
Y las religiones, en general, han caído con frecuencia en este estilo del tremendismo y las condenas contra los adeptos que osen apartarse de las directrices que marcan unos jerarcas embebidos de poder y de verdad.
La motivación de tal conducta es clara: infundir miedo. Es el camino –equivocado- de a la religión por el miedo…
En el caso de nuestra religión cristiana, hay que hacerse con frecuencia una reflexión – ¿coincide este estilo con el estilo de Jesús de Nazaret? ¿Nos reveló Jesús el rostro de Dios como el rostro del Dios del terror?
A algunos quizás les deslumbre la posible rentabilidad a corto plazo de tal pedagogía, pero a la larga resulta nefasta. Si no, al tiempo.

Fins la propera setmana
Manel