Hola!
Diumenge V de durant l’any- cicle C
Tot és gràcia
A l’esquelet de la Paraula d’avui hi ha la presentació de tres exemples de vocació, o crida gratuïta de Déu.
Cada una d’elles és ben diferent, però les tres presenten un denominador comú, i és que els tres cridats Isaïes, Pau i Pere) són conscients de llurs febleses i limitacions: Isaïes pensa que no podrà parlar. Pau es considera un nascut fora de temps i creu que ni tan sols mereix que li diguin apòstol; i Pere afirma senzilla i rotundament que és un pecador. D’aquesta manera, tots tres posen encara més de relleu que la vocació és una crida gratuïta de Déu, o sia, que tot és gràcia.
Moltes persones pensen que el cristianisme és una ideologia més, o una simple litúrgia, o unes fórmules fetes i rutinàries; i tanmateix, el missatge fonamental de l’evangeli és que el cristianisme és gràcia, do gratuït de Déu.
I aquesta gràcia hi ha homes i dones que l’accepten i la treballen, i hi ha qui la menyspreen i la marginen.
Tot és gràcia: allò que és fàcil, i allò que és complicat; allò que ens fa gaudir, y allò que ens entristeix; allò que ens agrada i allò que ens provoca disgustos.
La gràcia és interior. No es veu, no es toca, no se sent, però és viva. Si la treballem, santifica, familiaritza amb Déu.
Pau exclama: per gràcia de Déu sóc el que sóc, i la gràcia que Ell m’ha donat no ha estat infructuosa. Al contrari, he treballat més que tots, però no jo, sinó la gràcia de Déu, que ha treballat amb mi...Aquesta és la bona pista per seguir i imitar.
Tots nosaltres hem rebut gratuïtament la vocació cristiana per ser instruments de que la humanitat reconegui Déu. És el que significa l’enigmàtica expressió bíblica pescador d’homes: lluitar a favor d’una causa.
La nostra causa és fer possible que els homes i dones del nostre temps captin el Déu del perdó, revelat per Jesucrist.
I cal no tenir por, perquè Jesús ens diu, com a Pere: no tinguir por de Déu. Déu compta amb tu per a una missió difícil i important.
Los aforismos de Dios
17.- La fe del carbonero.
Expresión muy repetida por Miguel de Unamuno en su obra La agonía del cristianismo.
Indica la fe poco complicada y firme de las personas sencillas; la fe que no exige ni pruebas, ni argumentos.
La expresión deriva del dicho: yo creo lo que cree el carbonero; y el origen de esta frase proviene de una célebre discusión entre un teólogo y un panadero acerca del misterio de la Santísima Trinidad. El teólogo le dijo al carbonero ¿Cómo entiendes tú el misterio de la Santísima Trinidad, esto de que sean tres personas y un solo Dios?
El carbonero tomó la falda del sayo (vestido amplio, sin botones, que llegaba hasta las rodillas), hizo tres dobletes, y luego la extendió y dijo: “ansí”, mostrando que eran tres cosas y todas una.
Otros autores hablan de otros orígenes, pero siempre en la misma línea.
18.- Meterse a redentor
Expresión muy conocida que se aplica a quienes se entrometen a poner paz donde nos les llaman, o tratan de remediar males o deshacer justicias, sin estar obligados a ello.
El dicho alude a Jesús: se metió a redentor –dicen- y lo crucificaron…
Una salutació molt cordial
Manel Simó
sábado, 6 de febrero de 2010
domingo, 31 de enero de 2010
31 de gener de 2010 - IV Diumenge durant l'any
Benvolguts, benvolgudes, disculpeu que la setmana passada l'ordinador va fer coses rares. Torno amb vosaltres.
L’himne a l’amor
L’evangeli que escoltem avui és continuació del text que varem llegir diumenge passat. Quan Jesús diu que les paraules d’Isaïes es refereixen a ell, la reacció d’alguns dels oients va ser d’incredulitat i fins i tot, després, de violència: es preguntaven: com pot dir això. si és el fill de Josep, si és un home com nosaltres?... i el tragueren del poble i volien estimbar-lo...
Heus aquí dues reaccions massa freqüents i habituals:
–no valorar les paraules pel què es diu, sinó per qui ho diu...
–i, si no puc matar el missatge, matem el missatger.
La figura i el missatge de Jesús, ahir i avui, provoquen adhesió o rebuig, i la indiferència o el desconeixement són les formes actuals del rebuig.
Jesús, tanmateix, ahir i avui, passà entremig d’ells... No va deixar la seva missió perquè haguessin sorgit obstacles. Els cristians i cristianes no podem abandonar la nostra tasca perquè sigui difícil, o siguem incompresos.
A la litúrgia d’avui, però, cal parar per damunt de tot l’atenció en la segona lectura, anomenada l’himne a l’amor, i que a molts els recordarà la celebració del seu casament.
A la pregària de la Missa es demana Feu, Senyor, que us estimem amb tot el cor i que també estimem els altres amb una caritat sincera. I sant Pau ens omple de contingut aquest amor que demanem.
L’amor és la força que ens allibera i que ajuda a alliberar els altres. Un amor que mostra aquests signes:
–l’amor gaudeix amb la veritat. Amor i mentida són incompatibles.
–l’amor s’arrela en la llibertat. L’amor és propi d’éssers lliures, no esclaus. L’amor no sorgeix per obligació, sinó que és una opció lliure.
–l’amor no es esclau de normes i lleis. Estima de veritat i fes el que vulguis, deia sant Agustí.
–l’amor descobreix l’altre en el seu propi món. Estimar és sortir d’un mateix i anar a l’encontre de l’altre. Estimar és fer proper aquell que és lluny.
–l’amor, finalment, és creatiu, dóna fruit i cerca sempre créixer i trobar noves dimensions.
Los aforismos de Dios
16.- Le vino Dios a ver
Dícese esta frase cuando a uno le sucede, de manera inesperada, algo favorable sobre todo si se halla en apuro o necesidad. Por ejemplo: a fulano le vino a ver Dios y le tocó la lotería….
También se decía: Le vino Dios a ver sin campanilla.
Se refería a cuando una persona pedía el Viático hallándose en trance de muerte. Un monaguillo iba avisando con una campanilla la llegada del sacerdote con la comunión
Si llegaba sin campanilla era porque lo hacía de forma inesperada, sin haberlo pedido.
18.- De todo hay en la viña del Señor…
La frase original es De todo tiene la viña: uvas, pámpanos y agraz, y da a entender al que alaba mucho a una persona o cosa, que tiene tachas o defectos que él no conoce, o no sabe, aún en aquello mismo que está alabando.
El origen de este dicho parece que está en un sermón de Fray Hortensio de Paravicino ante el rey Felipe IV en Sevilla, el año 1624. Glosando el pasaje evangélico de la viña, el predicador empezó: de todo tiene la viña, sacra y real Majestad, de todo tiene la viña; uvas, pámpanos y agraz.
Bona setmana, i compte que estem ja al febrer...La vida fuig...
Manel
L’himne a l’amor
L’evangeli que escoltem avui és continuació del text que varem llegir diumenge passat. Quan Jesús diu que les paraules d’Isaïes es refereixen a ell, la reacció d’alguns dels oients va ser d’incredulitat i fins i tot, després, de violència: es preguntaven: com pot dir això. si és el fill de Josep, si és un home com nosaltres?... i el tragueren del poble i volien estimbar-lo...
Heus aquí dues reaccions massa freqüents i habituals:
–no valorar les paraules pel què es diu, sinó per qui ho diu...
–i, si no puc matar el missatge, matem el missatger.
La figura i el missatge de Jesús, ahir i avui, provoquen adhesió o rebuig, i la indiferència o el desconeixement són les formes actuals del rebuig.
Jesús, tanmateix, ahir i avui, passà entremig d’ells... No va deixar la seva missió perquè haguessin sorgit obstacles. Els cristians i cristianes no podem abandonar la nostra tasca perquè sigui difícil, o siguem incompresos.
A la litúrgia d’avui, però, cal parar per damunt de tot l’atenció en la segona lectura, anomenada l’himne a l’amor, i que a molts els recordarà la celebració del seu casament.
A la pregària de la Missa es demana Feu, Senyor, que us estimem amb tot el cor i que també estimem els altres amb una caritat sincera. I sant Pau ens omple de contingut aquest amor que demanem.
L’amor és la força que ens allibera i que ajuda a alliberar els altres. Un amor que mostra aquests signes:
–l’amor gaudeix amb la veritat. Amor i mentida són incompatibles.
–l’amor s’arrela en la llibertat. L’amor és propi d’éssers lliures, no esclaus. L’amor no sorgeix per obligació, sinó que és una opció lliure.
–l’amor no es esclau de normes i lleis. Estima de veritat i fes el que vulguis, deia sant Agustí.
–l’amor descobreix l’altre en el seu propi món. Estimar és sortir d’un mateix i anar a l’encontre de l’altre. Estimar és fer proper aquell que és lluny.
–l’amor, finalment, és creatiu, dóna fruit i cerca sempre créixer i trobar noves dimensions.
Los aforismos de Dios
16.- Le vino Dios a ver
Dícese esta frase cuando a uno le sucede, de manera inesperada, algo favorable sobre todo si se halla en apuro o necesidad. Por ejemplo: a fulano le vino a ver Dios y le tocó la lotería….
También se decía: Le vino Dios a ver sin campanilla.
Se refería a cuando una persona pedía el Viático hallándose en trance de muerte. Un monaguillo iba avisando con una campanilla la llegada del sacerdote con la comunión
Si llegaba sin campanilla era porque lo hacía de forma inesperada, sin haberlo pedido.
18.- De todo hay en la viña del Señor…
La frase original es De todo tiene la viña: uvas, pámpanos y agraz, y da a entender al que alaba mucho a una persona o cosa, que tiene tachas o defectos que él no conoce, o no sabe, aún en aquello mismo que está alabando.
El origen de este dicho parece que está en un sermón de Fray Hortensio de Paravicino ante el rey Felipe IV en Sevilla, el año 1624. Glosando el pasaje evangélico de la viña, el predicador empezó: de todo tiene la viña, sacra y real Majestad, de todo tiene la viña; uvas, pámpanos y agraz.
Bona setmana, i compte que estem ja al febrer...La vida fuig...
Manel
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
