Diumenge 5è de Pasqua - 2 de maig 2010

Benvolguts, benvolgudes,
Pasqua avança i avui ens ofereix la reflexió sobre les dues grans utopies cristianes: el cel nou i la terra nova, i l'estimació com Ell ens estimà...


El diumenge de les grans utopies
No es pot dir certament que el nostre temps sigui temps d’ideals, de fites a assolir, o d’utopies (en el sentit més precís del terme: “quelcom difícil, però possible” Ens trobem més bé, en moments de buidors, desencisos i frustracions...
Per això, les lectures que ens proposa la litúrgia d’avui són lectures per a esperonar-nos i animar-nos.
Al llibre dels Fets se’ns comunica el relat-resum del primer viatge missioner de Pau i Bernabé, i veiem un balanç molt engrescador: exhortaven els convertits que es mantinguessin fidels a la fe; els recordaven que per entrar en el Regne hem de passar per moltes tribulacions... Paraules que podríem ser dirigides avui a tots nosaltres.
És, però, a la segona lectura i a l’evangeli on sobresurten les dues grans utopies cristianes.
La visió final de l’Apocalipsi ens omple d’esperança: vaig veure un cel nou i una terra nova...És el lloc on Déu es trobarà amb els home si dones..Ells seran el seu poble i Déu serà Déu-que-és-amb elles i ells. Els eixugarà totes les llàgrimes i no existirà més la mort, ni dol ni crist, ni penes...
I el missatge de l’evangeli mostra el camí que ens conduirà a la gran utopia, constituint, ell mateix, una utopia: estimeu-vos com Jo us he estimat...i en això tothom coneixerà que sou deixebles meus...
La Revolució francesa (1789) abanderà, com sabeu, tres grans utopies: llibertat, igualtat i fraternitat. Els cristians hem de fer avançar les situacions socials de llibertat i de igualtat; però la nostra tasca específica i pròpia es la fraternitat. Y manca encara molt camí per recórrer.

Crisis ética
El ejercicio de elegir
El ser humano no actúa solamente por instinto, sino que con su inteligencia se ve obligado con frecuencia a escoger entre distintas opciones. Y cualquier norma ética le pide que escoja bien.
Hoy, sin embargo, este ejercicio de elegir aparece contaminado por tres puntos éticamente negros:
–la radicalidad
–los prejuicios
–y las reacciones
–La realidad está llena de matices, y no siempre es posible elegir entre blanco o negro. Muchas de nuestras opciones son excesivamente radicales, y lo son porque atropellan las personas, cuando éstas son el punto clave de cualquier actitud ética.
–Otro punto son los prejuicios que, como su nombre indica, son los juicios previos a nuestras opciones.
Cuando actuamos solamente en función de las ideas religiosas, sociales o políticas de los demás, solemos errar en la valoración de sus actos.
El dime con quien andas y te diré quién eres, no siempre es válido.
–Y finalmente, no podemos confundir las decisiones con las reacciones. Decidir no es reaccionar contra, sino estar a favor.

Salutacions. A reveure..
Manel