Diumenge 32 - 8 de novembre 2009 - La Puntilla

Benvolguts, benvolgudes, torna un diumenge més, i la possibilitat de compartir junts unes reflexions.

¡Quina lliçó més oblidada!

–Allò que es comparteix amb generositat, es multiplica. Aquest és el primer gran ensenyament que ens transmet la Paraula d’avui.
–I el segon no és menys important: posseir un cor bo i humà és una qualitat que està per damunt de tots els títols i dignitats...

A la primera lectura hem escoltat com la generositat d’aquella viuda de Sarepta envers el profeta Elies, va fer possible que ella i el seu fill veiessin multiplicats la farina i l’oli... En els autèntics pobres es manifesta veritablement la generositat de Déu.

I a l’evangeli trobem dues parts diferenciades.

A la primera, continuem amb el tema del diumenge passat (que no varem llegir, en coincidir amb la festa de Tots sants) i que parlava sobre quin era el principal manament de la Llei. Jesús, després de la seva resposta, continua instruint a la gent i la preveu perquè no es fien dels mestres de la Llei: només volen fer-se veure, però el seu cor és buit d’estimació (que és, tot just, a on Jesús ha posat el punt clau dels manaments)
I tot seguit, hi ha una segona part que empalma amb el tema principal de la litúrgia d’avui: allò que compta davant Déu no són ni les aparences, ni les riqueses, ni els càrrecs, ni les dignitats...sinó el cor i la puresa d’intenció de les persones.

Jesús es situa com a observador al temple i veu l’actuació de la gent dins d’una institució que s’ha malmès, perquè els col•lectius d’homes i dones que dins d’ella es consideren els intèrprets oficials de la voluntat de Déu, només pensen en mantenir-se inflexibles en el manteniment de les normes. Sobreestimen les lleis per damunt de les persones. I Jesús observa preferentment l’interior de les persones.

La lliçó de la Paraula d’avui, tant a nivell personal dels cristians i cristianes, com a nivell de la institució Església, ens hauria de fer pensar profundament. Perquè, malauradament, sembla una lliçó massa oblidada.

La manera de donar val molt més que allò que es dóna. I quan és l’amor el motor de la generositat, no donem allò que ens sobra, sinó que podem arribar, fins i tot, a donar i sacrificar allò que ens podria semblar indispensable.


La Puntilla
Motivaciones
Hay dichos muy sabios que, sin embargo, se olvidan fácilmente. Por ejemplo éste:
–De dos males no puede surgir nunca un bien…
Pensemos en una situación:
–uno se equivoca en una acción hacia una persona, y la perjudicada, en lugar de plantearse qué podría hacer para paliar los efectos de la equivocación, sólo piensa en el camino de la revancha mediante la ejecución de otra acción equivocada. En vez de uno, tenemos ya dos males. Nunca un bien…

Y esto, que parece obvio, sucede con frecuencia.
¿Por qué?

Nuestras reacciones son directamente proporcionales a las motivaciones que tenemos para hacer las cosas. Todo radica en la motivación.
Cuando algo lo hacemos para nuestro propio yo, es decir, para nuestra propia autosatisfacción, y no para el servicio de los demás, si lo vemos entorpecido nos sentimos ofendidos, y lo enviamos todo a paseo. Un posible mal provoca otro mal.
Cuando las cosas se hacen para los otros, si se tuercen, buscamos otras cosas para hacer. De un posible mal, sale un bien, no otro mal.
La vida tiene filosofías muy sencillas. Somos nosotros quienes nos empeñamos en complicarla.

Una abraçada, Manel