Ascensió del Senyor - La Puntilla - 24-5-09

Benvolguts, benvolgudes, bona festa i millor setmana

L’Ascensió del Senyor
Sempre s’ha dit que el llibre dels Fets dels Apòstols, que hem anat llegint durant tota la Pasqua és “l’evangeli de la infantesa de l’Església”. I sant Lluc, el seu autor, és l’únic escriptor, tant en els Fets, com en el seu evangeli, que parla d’aquest fet de La Ascensió del Senyor, o la tornada gloriosa de Jesús-Déu al cel, confiant als seus seguidors la tasca feta.
Amb la resurrecció, la història no arribat a la fi, i ara s’obre un temps en què l’Església, la comunitat dels qui creiem en Ell, ens hem de desenvolupar fins als límits més llunyans de la terra. Nosaltres estem en aquest moment, i per això ens hem d’ocupar de la terra on vivim, mentre esperem l’acompliment de la nostra esperança, la manifestació definitiva de Jesucrist, el nostre Salvador.

I una reflexió molt adient per a aquest temps d’espera és la que ens ofereix sant Pau, en la seva pregària, a la segona lectura: que Déu ens concedeixi una comprensió profunda de qui és Ell; que Déu il•lumini la mirada interior del nostre cor, perquè coneguem a quina esperança ens crida; i que coneguem la grandesa del poder que obra en nosaltres.

Enguany nosaltres llegim l’evangeli de Marc, i cal dir que el text que se’ns ha ofert és un afegit posterior, que depèn del relat de Lluc.
Lluc va parlar de l’Ascensió per dues raons, una de tipus cultural i una altra, de tipus teològic.
La cultural va ser per significar que Jesús, igual que altres personatges famosos de la història, va tenir un final gloriós; i la teològica, per sortir al pas dels qui esperaven una segona vinguda del Crist imminent. Lluc ve a dir: Jesús ara ens envia a nosaltres a predicar la bona noticia a tota la humanitat. Ara és el temps de l’Església. Un temps que serà llarg.
Per tant, no ens podem quedar mirant al cel, sinó que hem de continuar treballant a la terra, escampant la bona notícia de l’evangeli. Una bona notícia que Marc diu que ha de tenir com a contingut tres signes:
–l’alliberament (expulsareu dimonis...)
–l’amor (parlareu llenguatges nous...)
–i la vida (ni les serps ni el verí no us faran cap mal, i curareu els malalts...)



LA PUNTILLA
Enterándose…
Le preguntaron a un profesor:
– ¿Cómo se puede ir cambiando poco a poco en la vida?
Y respondió:
–Enterándose de las cosas
Creo que la respuesta es muy acertada y que hoy, menos que nunca, no podemos permanecer en las malignas o benditas ignorancias…
–Saber no es sinónimo de acumulación de conocimientos; y enterarse no es solamente estar informados, o pensar que lo estamos.
Hay mucha gente que pasa por muy sabia y es muy ignorante, porque no sabe qué hacer con su pretendida sabiduría y su información.
–Saber es asimilar, interiorizar y llevar a la vida y a la acción los conocimientos.
–Enterarse de las cosas es adquirir herramientas para analizar y valorar las cosas y tomar una opción.

Hoy hay demasiada gente que habla sin saber de qué habla, y que opina sin tener la suficiente y objetiva información.

Nos pierde la boca. Porque de la boca salen las injurias, las mentiras y las falsedades. Y del cerebro, los prejuicios.