Diumenge 10 de maig de 2009 - V de Pasqua. La Puntilla

Benvolguts, benvolgudes, una setmana més, una reflexió més.

Diumenge cinquè de Pasqua
Sarments unides al cep

Si diumenge passat –diumenge del bon Pastor-, el llenguatge es relacionava amb la vida ramadera, l’evangeli d’avui farà servir un llenguatge més propi de la vida del camp.

Tanmateix, les tres lectures d’avui mereixen ser considerades atentament.
La primera, del llibre dels Fets, conté un parell de punts del màxim interès: com Bernabè fa de valedor de sant Pau, i com i de quina manera l’església creixia, s’anava edificant, i vivia constantment a la presència del Senyor.
La segona lectura, per la seva part, ens recorda una veritat contundent: que el nostre amor no sigui només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat.

I anem a l’evangeli.
A l’Antic Testament, la vinya era el símbol d’Israel com a poble de Déu. I Jesús extrapola el concepte: a partir d’ara no hi ha un altre poble de Déu (cep i sarments) que la nova humanitat que es construeix a partir d’Ell (Jo sóc el cep veritable) i Déu continua sent el qui ha plantat i té cura de la vinya, és a dir de la humanitat.
.
Aquesta vinya ha de donar fruit, i aquest no és altre que l’home nou, la comunitat nova. Les sarments que no produeixen fruit són tallades, i les que en donen, són esporgades, a fi que en donin més. La sarment, però, no té vida pròpia i, per tant, per donar fruit necessita alimentar-se de la saba, que és l’esperit enviat per Jesús.

Nosaltres ja estem nets per la gràcia del baptisme, on varem rebre el do gratuït de la fe, però aquesta fe s’ha de traduir en vida i obres. Es tracta d’alimentar-nos cada dia i d’anar esporgant els factors de mort, perquè brollin factors de vida i resurrecció. Només la vida fa créixer.

¿Què vol dir estar units al cel? Cultivar la vida de pregària, treballar la vida interior, i alimentar l’esperit.

¿Quins són els fruits que hem de donar? L’estimació, la solidaritat, la pau, la lluita per la justícia, la llibertat, el perdó...


LA PUNTILLA
Contagiar salud
El nuevo ministro de Educación, Ángel Gabilondo, hermano del popular Iñaki, es un señor cultivado y culto, al que da gusto leer y escuchar.
Y el otro subrayé una frase suya:
–Las convicciones –decía-
son contagiosas. Uno no se contagia solamente de la enfermedad, sino también de la salud. Por ejemplo, la convicción del trabajo, la seriedad, la austeridad…contagian.
El pensamiento tiene su aquel y pensé que valía la pena dedicarle un minuto de reflexión.
¿Qué tal andaríamos si en lugar de tener tanto miedo de contagiarnos de gripes porcinas, nos dejáramos contagiar del espíritu de lucha y de trabajo, y del gozo de vivir?
En otra de sus respuestas, el ministro afirmaba: –tenemos que hacer las cosas mucho mejor y, desde luego, no debemos pensar que son otros los que deben resolverlas. En este momento es muy importante un discurso de exigencia...
Gabilondo es un filósofo, y Platón escribió de ellos:
–“son los filósofos quienes han de identificar sabiduría y poder político, para excluir a tantos políticos que sólo piensan en su propio interés y en el de sus amigos…”

Bé, amigues i amics, amb el desig que aquesta aportació us serveixei, fins la propera setmana
Manel