sábado, 2 de mayo de 2009

3 DE MAYO 2009 - IV Domingo de Pascua, y La Puntilla

Benvolguts amics, una vegada més amb vosaltres, en aquesta Pasqua joiosa.

CRIST HA RESSUSCITAT !
Diumenge quart de Pasqua
El tradicional diumenge de “El BON PASTOR”

El poble d’Israel, que era un poble agrícola i ramader, extrapolava la paraula ramat com a sinònim de poble, i la paraula pastor com a sinònim de dirigent polític o religiós. I això, que algú podria entendre negativament, com si el ramat fos inferior i els pastors, superiors, s’ha d’interpretar més bé en funció del deure que tenen els pastors, o dirigents, de vetllar pel benestar del poble.
Els profetes, per exemple, denunciaven moltes vegades, els pastors que només tenen cura de si mateixos...

A les lectures que ens proposa la litúrgia d’aquest quart diumenge de Pasqua, conegut, com “el diumenge del Bon Pastor”, veiem reflectida en diversos passatges aquesta comparació ramat-pastor.
A la pregària es diu: feu, Senyor, que la feblesa del vostre ramat arribi allà on ha arribat la fortalesa del seu pastor.
Al salm es canta al Senyor-pastor que ens fa descansar en prats deliciosos, ens mena al repòs vora l’aigua i ens guia per camins segurs...
Pere, a la seva carta, ens recorda que anàvem errants com un ramat dispersat i que els nostre pastor i guàrdia ens ha recuperat.
I a l’evangeli, el Crist, que a l’evangeli de Marc sentia compassió del seu poble perquè el veia com a ovelles sense pastor, i que a l’evangeli de Joan s’auto-defineix com a Bon Pastor, en el paràgraf que avui hem proclamat denuncia els guies espirituals que abusen del seu poder i es presenta com el pastor que coneix personalment cadascuna de les seves ovelles, i com el mestre de vida que obre la porta de la salvació.
El model de Bon pastor manifesta tres clares característiques:
–Dóna la vida per les seves ovelles. No cerca ni beneficis, ni privilegis, ni propis interessos.
–Coneix les seves ovelles. No només compta amb gent, sinó amb persones concretes a les que coneix i estima.
–Cerca constituir un ramat del qual ningú no se senti exclòs. Per damunt i més enllà de races, nacionalitats, idees, caràcters, situacions econòmiques, etc.
I és que hi ha una manera concreta de servir com a Bon Pastor.


LA PUNTILLA
Viejos
Rafael Argullol es, según mi opinión, uno de los más atinados pensadores de los que ejercen en las Universidades catalanas.
Suele publicar preciosos artículos en la prensa, y hace unos meses leí una reflexión suya que hoy quiero rememorar.
Hablaba de la marginación que suelen sufrir las personas mayores, en general, y, en particular, las que todavía podrían aportar una gran dosis creativa en todos los ámbitos del pensamiento y de la acción.
“Hoy, –decía- vivimos en un mundo que impone drásticas fronteras cronológicas, siempre al servicio de la cadena productiva”, y resulta que “para muchos, la jubilación, por más que se vincule al júbilo, acaba por convertirse en algo inquietante”.
Argullol se refería, sobre todo, a los que podríamos llamar viejos-sabios, es decir a aquellos que han alcanzado en su vida un grado notable de saber y de experiencia. ¿Se puede afirmar que se sienten respetados; o no es más cierto que se ven relegados por la supuesta promoción de los más jóvenes o por la voraz maquinaria de la jubilación? Un tema para pensar.

Una cordial salutació per a tothom, i espero noticies i comentaris

No hay comentarios: