18 de gener 2009- II diumenge de durant l'any. La Puntilla: Opiniones crispadas

¿Què tal, amigues i amics? Com va el 2009?
Seguim amb la nostra trobada setmanal.

SEGON DIUMENGE DURANT L’ANY
La Quaresma comença enguany el 25 de febrer. Des d’avui fins aleshores, celebrarem 6 dels diumenges anomenats de durant l’any. El cicle litúrgic és el B.

“Aquí en teniu Déu meu,
vull fer la vostra voluntat”
(Salm 39)

Sentir la crida: Veniu i veureu...
Aquest diumenge és conegut com la tercera epifania, o manifestació de Jesús. Una estrella el manifestà a aquells savis d’Orient; una veu del cel el manifestà als presents en el seu baptisme; i avui, l’evangeli ens diu que Joan Baptista el manifesta a dos del seus deixebles: mireu l’anyell de Déu.
I aquells deixebles inicien un procés molt interessant que els portarà fins al seguiment total de Jesús:
–en primer lloc, tots dos s’engresquen a partir del testimoni de Joan Baptista. Podien haver-se quedat indiferents davant l’afirmació aquest és l’anyell de Déu... Ells s’acosten a Jesús i volen conèixer-lo;
–per apropar-se, pregunten, dialoguen amb Ell. Es situen en actitud de recerca: –Mestre, ¿on us allotgeu?
–la resposta que reben per part de Jesús és una invitació a veure-ho i experimentar-ho per ells mateixos: veniu i ho veure. La fe és un do de Déu, però és una decisió personal, que cal experimentar
–i finalment, un dels dos, Andreu, corre a engrescar a un germà seu: hem trobat el Messies. La fe sempre és comunicativa, participativa. Allò que gratuïtament hem rebut, gratuïtament hem de procurar transmetre als altres. Si la fe ens fa feliços, ¿com no procurarem fer feliços als altres?
Per tant, tant l’evangeli d’avui, com el que llegirem el proper diumenge, ens volen explicar la vocació dels primers apòstols, que és, en definitiva, una vocació a seguir el camí del cristianisme.
I nosaltres no hauríem d’oblidar els passos de recerca que van experimentar aquells deixebles.
La vocació cristiana demana una actitud de recerca, i la crida de Déu no s’arrela en arguments teòrics, sinó en la vivència pràctica de cada dia. I com va fer Andreu, nosaltres també hem de sortir a l’encontre de tants i tantes que encara pregunten: ¿On és Déu? On s’allotja?. Mostrem-los que Déu habita en les persones. Que mirin i ho vegin.

LA PUNTILLA
Opiniones crispadas
En el abc del periodismo y la comunicación, siempre se ha dicho que “la información es sagrada; mientras que las opiniones son libres”.
Pues bien, hoy asistimos a dos hechos muy preocupantes:
–por un lado, se opina de todo y sobre todo, sobre la base de una pésima y poco contrastada información;
–y de otro, las opiniones se lanzan de manera tan crispada, que parece que para tener razón haya que gritar más que los que opinan de otra manera.
Estos días, por ejemplo, estamos asistiendo a una buena muestra de lo que digo, a raíz del conflicto entre Israel y los palestinos.
Cualquiera se atreve a opinar con el sólo bagaje de una información muy mediatizada según el color del medio que informa; y, sobre todo, las opiniones se crispan de tal manera, que los que muestran siquiera atisbos de exculpar a Israel son inmediatamente tachados de pro-sionistas, conservadores, fachas y otras lindezas; mientras que quienes abogan de algún modo por la causa palestina son, a su vez, tildados de anti-sionistas, terroristas, partidarios de Hamàs, etc.
Y los muertos, ¿qué dicen?
Éstos ya no pueden opinar, y son la única verdad objetiva.

Salutacions, Manel Simó