La Conversió de sant Pau - Puntilla: ...en extinción

Amigues i amics, us faig arribar la meva aportació setmanal. Desitjo que us sigui profitosa. Una cordial abraçada

Diumenge tercer durant l’any
LA CONVERSIÓ DE SANT PAU
Este año, como ya sabéis, estamos celebrando el año jubilar de san Pablo porque recordamos los dos mil años de su nacimiento. Por eso hoy , 25 de enero, día en que la Iglesia celebra anualmente su conversión, la Misa en memoria del gran apóstol prevalece sobre la celebración del domingo. Las lecturas son propias, y el color de la estola, blanco.

Per la gràcia de Déu sóc el que sóc
La biografia de sant Pau, que coneixem mitjançant el llibre dels Fets dels Apòstols i les cartes que d’ell, o atribuïdes a ell, es conserven, és una biografia apassionant.
De perseguidor dels cristians, va passar a ser el gran apòstol del cristianisme. I la seva total i definitiva conversió, més que espectacular i admirable, és la clara constatació de la gratuïtat de Déu. I ell ho reconèixer sense embuts: per la gràcia de Déu sóc el que sóc.
De Pau es podrien subratllar molts i diversos aspectes. Però ens podríem quedar amb dos, que ens poden esperonar a nosaltres més d’aprop:
–la seva gran vocació cristiana
–el seu ardent esperit evangelitzador

1) Pau rebé una crida (vocació) i la va seguir amb plena disponibilitat. Sé en qui he cregut, li dirà al seu deixeble Timoteu. Pau va creure en el Crist, i es va sentir totalment atrapat per Ell: per a mi, viure és el Crist, escriu als Filipenses. El Crist era l’únic sentit de la seva vida i la força de la seva acció: visc, però no sóc jo que visc, sinó el Crist que viu en mi, dirà als Gàlates. La vocació de Pau, com ho ha de ser la nostra, fou la vocació cristiana viscuda a fons. Deixar-se absorbir pels valors cristians i intentar se coherent.
2) I Pau va entendre des del primer moment que la fe i la vocació rebudes les havia de compartir amb els altres. Pau fou el gran propagador de la fe, anunciant la Bona Nova del Crist i creant comunitats cristianes. La seva tasca no fou fàcil, com tampoc és avui fàcil evangelitzar. Però vencé adversitats i dificultats, i fou constant. Pau és model de coherència i esperit de lluita. És viu d’allò que es creu. I ell creia en la necessitat de ser un instrument de la gratuïtat de Déu envers els altres. ¿No és aquesta també la nostra tasca?
Que sant Pau ens ajudi.


LA PUNTILLA
…en extinción
Los personajes del humorista Romeu, (que habitualmente publica en El País) mantienen siempre un breve diálogo, cáustico e irónico. Así por ejemplo:
Uno le dice al otro:
–Yo sólo creo en la amistad y en el trabajo bien hecho…
Y el otro responde:
–Enhorabuena, eres un personaje en extinción…
Este diálogo tiene su intención, y a mí me sugirió pensar en qué personas, colectivos, o situaciones pondríamos nosotros, si nos propusieran hacer una lista de realidades (seres, pensamientos, o conductas) en extinción.
Es obvio que las listas no coincidirían, según las diferentes personas, ya que dependerían de la dosis de esperanza de cada uno sobre la posible solución que puedan tener determinadas realidades que podamos creer en extinción. Pero seguro que habría consenso en muchas de ellas…
Os animo a cada uno a hacer vuestra lista; pero cuando la hagáis, tendríais que añadir la pregunta de si vale la pena, o no, seguir luchando todavía por evitar la correspondiente extinción.
Dicen que por algunas especies animales parece ser que sí…
Pero ¿no valen muchas realidades más que los animales