PRIMER DIUMENGE D'ADVENT - 30-XI-2008 - La puntilla: Correcto y justo

Benvolgudes amigues, benvolguts amics, comença un nou cicle i continuo animant-me a fer-vos a mans aquests comentaris dominicals, per si us poden resultar útils. M'agradaria que alguna vegada m'ho diguéssiu i compartíssiu també idees. Gràcies.


VINGUÉ, VE I VINDRÀ
Aquesta gran pedagoga que és la litúrgia, ens convida, un any més, a endinsar-nos en el misteri del naixement del Crist, sense perdre cap de les tres dimensions històriques: Crist vingué, Crist ve, i Crist vindrà en la darrera manifestació definitiva.
ADVENT significa, tot just, això: adveniment, és a dir, la vivència de les tres vingudes del Crist (a la terra, encarnant-se amb la humanitat; a la nostra vida diària; i al final dels temps, en la plenitud de la nostra resurrecció)
La nostra fe neix de la primera vinguda; la nostra esperança es nodreix de la darrera vinguda; i el nostre amor respira i es manifesta en la vinguda del dia a dia, i del moment a moment.
I així, a les lectures d’aquest primer diumenge apareixen aquestes tres vingudes: –Isaïes ens mostra com el poble desitja que baixi del cel un redemptor; –sant Pau ens diu que hem de viure esperant la manifestació de Jesucrist; i l’evangeli, –en aquest cicle de la mà de l’evangeli de Marc– ens convida, per damunt de tot, a vetllar i estar atents mentre administren la vida, perquè a l’hora menys pensada vindrà l’amo a demanar-nos comptes.
¿Què significa, amb profunditat, estar atents i vetllar? L’evangeli afegeix una precisió molt significativa: que no us trobi dormint. Vetllar és la contraposició a dormir.
Dormir i reposar físicament és necessari per recuperar les forces perdudes; però aquí se’ns parla de la dormició espiritual que és fruit de la son que ens produeixen tanta multitud de narcòtics que adormeixen les nostres consciències.
El cos ha de reposar, però la consciència ha de mantenir-se sempre vigilant i activa, tant en relació amb nosaltres mateixos, com en relació a la realitat que ens envolta.
ADVENT haurà de ser
–un camí que ens apropi més a Déu
–un temps de transparència amb nosaltres mateixos: amb les nostres limitacions i amb les nostres capacitats
–un temps de vigilància i de renovació
–i un temps de compromís per fer possible que Crist tingui també un lloc en el cor de més persones.


LA PUNTILLA
Correcto y justo
Josep Pla, -para muchos el escritor más importante de la literatura catalana-, decía que lo más difícil en la expresión escrita es saber utilizar debidamente los adjetivos.
Viene esto a cuento, porque si levantara cabeza echaría a correr al comprobar la permanente confusión que practican muchos entre lo correcto y lo justo.
Normalmente, los adjetivos no significan exactamente lo mismo cuando se aplican a las personas, que cuando se refieren a otras realidades.
Un lenguaje correcto será, por ejemplo, el que se ajuste a las reglas del lenguaje; pero una persona correcta es una persona de conducta irreprochable, y esta actitud no la generan las reglas, ni las leyes…
Pretender que lo correcto es lo justo; y lo justo, lo correcto, es olvidar que lo justo es lo que se adecua a la justicia y a la razón, y no sólo a la imagen externa.
Hoy está de moda lo denominado políticamente correcto. ¿No es una velada manera de decir, al margen de que sea justo?
La corrección en las formas pretende esconder con frecuencia las injusticias de fondo. Y así nos va.

Molt bona setmana, i fins la propera