Festa de Crist Rei - La puntilla: Generación ND

Solemnitat de nostre Senyor Jesucrist,
Rei de tot el món,

Rei i Regne junts

De tothom és ben conegut que una cosa és la institució, per part de l’Església catòlica, d’una festa, l’any 1925, sota el títol de Crist Rei, per propagar la idea de la religió cristiana com a religió oficial dels Estats, i una altra ben diferent, la reflexió bíblica que es pot fer amb les imatges del Crist com a Rei d’un Regne molt especial i diferent dels regnes d’aquest món.
Les esperances messiàniques del poble jueu en temps de Jesús passaven per l’aparició d’un nou rei, a l’estil de David, o d’un cap militar que derrotés la força de l’imperi romà. Esperaven un Messies triomfant i poderós.
Però el Crist, el Fill de Déu home encarnat en la realitat humana, va mostrar des de bon començament que Ell no venia a substituir un domini per un altre, sinó a fer créixer a les persones. El seu Regne, el seu Projecte, la seva Utopia, no era de domini, sinó de servei. Era un Regne de vida, de justícia, de pau, d’amor, de gratuïtat...
I Rei i Regne resulten absolutament inseparables, de manera que són camins que porten a la mateixa meta. Hi haurà qui partirà de les característiques del Regne, és a dir, l’estimació i la solidaritat envers els altres i el treball per i la justícia, i podrà acabar descobrint la figura del Rei, el Crist. I hi haurà qui haurà descobert primer el Crist, Rei, i entendrà de seguida que l’amor envers Ell l’ha de portar al compromís de fer possible el seu Regne.
Crist no és el Rei que domina, sinó el Rei que allibera. El ceptre de Rei del Crist és una creu; la seva corona, d’espines, i els membres preferits del seu Regne, els més febles i els més pobres.
El gran error històric de l’Església ha consistit sempre en voler reproduir en el Regne del Crist els esquemes dels regnes d’aquest món: el poder i les relacions autoritàries. En el Regne del Crist han de prevaldre el servei i la comunió fraternal entre les persones.
Pensem sempre allò que diem cada dia al Parenostre: vingui a nosaltres el vostre Regne.


LA PUNTILLA
Generación ND
Los sociólogos suelen hacer estudios sobre las distintas generaciones.
Buscan rasgos comunes y característicos de los hombres y mujeres de una determinada franja de edad y en un marco social, económico y cultural concreto.
Pues bien, a la actual generación de jóvenes comprendidos entre los 15 y los 18 años, los acaban de bautizar como la “generación ND”.
Si nos ponemos a hacer bromas sobre el significado de estas dos letras-sigla, seguro que sacaremos unas cuantas frases ingeniosas. Pero lo que quieren significar es “generación nacidos digital”.
Es decir, nos hallamos ante unos jóvenes que utilizan móviles y otros aparatos de última generación de los que obtienen información apretando solamente un dedo.
Uno siempre ha pensado que la comunicación es un conjunto de palabras y silencios.
Palabras intercambiadas y no palabras impuestas. Palabras que se dirigen a los oídos, mientras el receptor puede mirar a los ojos del emisor. Pero en los ND ya no es así, y no saben lo que se pierden.

Amigues i amics, hem arribat al final d'un cicle litúrgic i ens disposem a encetar una nova etapa. Espero i desitjo que aquests comentaris us siguin útils, però també m'agradaria que arribessin els costres comentaris i així ens enriquiriem mútuament.
Salutacions
Manel Simó