Domingo 33 de durante el año - La puntilla: La vida

Diumenge 33 de durant l’any

Amics i amigues, una nova reflexió. Espero comentaris. Manel

Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.
Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort
(salm 127)

Fer fructificar els talents
Avui pròpiament acaba l’any litúrgic (el proper diumenge és Crist Rei) i la litúrgia de la Paraula té aquest caire d’advertiment final que ha anat caracteritzant els darrers diumenges.
D’altra part, la primera lectura d’avui no deixa de ser sorprenent: és l’elogi d’una bona esposa, el reconeixement d’una persona que lluita i treballa per ser fidel al projecte que lliurament ha escollit a la vida.
Sant Pau ens anima a viure com a fills i filles de la llum, perquè si així ho fem, no podrà sorprendre’ns como un lladre la seva vinguda. “No hem de dormir, sinó vetllar i viure sòbriament”
I l’evangeli ens presenta la coneguda paràbola dels talents, és a dir, dels dons que hem rebut i que cal treballar i fer fructificar. No només hem de mirar de no malgastar-los, sinó de multiplicar-los. I el criteri que utilitzarà Déu per demanar-nos comptes serà el de l’esforç i la diligència que haurem esmerçat en la nostra tasca.
Com sempre observem, hem de tenir molt en compte que es tracta d’una paràbola i que, per tant, ens hem de quedar amb l’ensenyament essencial que vol mostrar-nos.
El cert és que aquesta paràbola interpel•la a qualsevol ésser humà, però molt més als cristians i cristianes. Hem rebut molts dons a la vida. Som uns autèntics privilegiats. La vida, per damunt de tot, la natura, la salut, les nostres capacitats intel•lectuals i espirituals, les habilitats, els béns econòmics, les persones que ens estimen...: tot és un gran do. I la fe, la gràcia, els sagraments, la Paraula, la figura del Crist...:tot és un gran regal.
A la gratuïtat s’ha de correspondre-hi amb gratuïtat. A la societat, a l’Església, a la Parròquia, al nostre poble, a la família, a les diferents comunitats de les que en formen part, en el món sencer, hi ha encara moltes coses per fer. Haurem de fer rendir allò que Déu ens dóna. No podem comparèixer davant d’Ell amb les mans buides.
I que no ens desorienti la darrera frase de la paràbola: a tot aquell que té. Li donaran encara més; però al qui no té, li prendran allò que li queda. No parlem de res material. Vol dir: una actitud oberta i treballadora tindrà la seva recompensa plena; una actitud tancada i adormida en si mateixa es quedarà encara més frustrada i buida.

LA PUNTILLA
La vida
En aquel lugar había un silencio muy profundo, y hasta los pájaros parecían enmudecidos. Pero de repente se oyó en el aire una pregunta: ¿Qué es la vida?
Una rosa que en aquel momento se estaba abriendo, respondió: La vida es desarrollarse.
Una mariposa, poco dada a preguntas transcendentes, exclamó: La vida está llena de sol.
Una hormiga, que arrastraba una carga superior a ella misma, afirmó: La vida son penas y trabajos.
Una abeja, que venía de libar el néctar de una flor, dijo: La vida es una alternancia de trabajo y de placer.
Un topo, que también se atrevió a opinar, manifestó: La vida es una lucha en medio de la oscuridad.
Cuando aquellos seres estaban en este dilema, comenzó a llover, y la lluvia opinó: La vida es solamente un caudal de lágrimas.
Se hizo de noche y ya no se oyeron más respuestas. Pero cuando apareció el alba, y oyó de nuevo la enigmática pregunta, sugirió: como yo soy el comienzo del día que llega, así la vida es el comienzo de la eternidad.
Así piensa un creyente.