9 DE NOVEMBRE: DEDICACIÓ DEL LATERÀ.- La Puntilla: Navidad

9 de novembre: una festa especial
La Dedicació de sant Joan del Laterà
Avui, 9 de novembre, se celebra l’aniversari de la consagració de la Basílica de sant Joan del Laterà, que és la catedral de Roma.
Sant Joan del Laterà és anomenada cap de totes les esglésies de la ciutat i del món, i també mare de totes les esglésies, i simbolitza la unitat de totes les comunitats cristianes del món.
El temple va ser el primer temple cristià construït a Roma, en uns terrenys cedits per l’emperador Constantí.

Tots i totes som temple de Déu
Com ja és conegut, la litúrgia de la Paraula de les diferents festes es procura escollir entre textos que facin referència a l’esperit de la festa.
Així, a la primera lectura d’avui, la visió d’ Ezequiel mostra com les aigües que surten del temple (simbolisme del baptisme) produeixen vida en els creients.
Sant Pau ens recorda que cada u de nosaltres som un temple de Déu, i que l’Esperit de Déu habita en nosaltres.
I l’evangeli urgeix a mantenir nets i purs els temples materials, però mostra també la figura de Jesús ressuscitat, que s’autoanomena santuari de Déu.
Veiem, per tant, mitjançant aquestes lectures que avui se’ns volen transmetre tres missatges:

1–Crist és el nostre vertader temple. Els temples materials són llocs de trobada amb Déu, però l’encontre més ple amb Déu és mitjançant el Crist, les seves paraules i el seu estil de vida

2–Tots nosaltres som temple de Déu. Les pedres vives, no només les pedres materials, també construeixen temples. Cadascú en el seu interior alberga Déu i pot parlar amb Ell, en la més reduïda intimitat.

3–I hi ha també, lògicament, els temples materials, allà on els cristians i cristianes ens reunim per pregar, per rebre i celebrar els sagraments, per fer comunitat.

Celebrem amb goig aquesta festa, ben units a la catedral de Roma i a totes les esglésies i comunitats disperses arreu del món. Visitar una església és cercar silenci, pau, bellesa i religiositat.
Manel Simó


LA PUNTILLA
Navidad
No sé si lo habéis leído: en la ciudad de Oxford este año no habrá Navidad. Las autoridades de dicha ciudad han decidido sustituir el nombre de Navidad por el de Fiesta de la luz invernal.
Esperemos que no sean muchos los pueblos y ciudades que se decidan a hacer lo mismo. Pero el hecho es significativo.
¿Por qué este afán de silenciar y marginar todo lo que huela a religiosidad?
Es cierto que alguien
puede argumentar que, tal como se celebra de hecho la Navidad, es más sincero llamar las cosas por su nombre.
Pero también es cierto que hay muchos cristianos y cristianas que tenemos derecho a que nos sean respetadas nuestras creencias.
Hoy asistimos a muchas manifestaciones de un pretendido ateísmo en las que se intenta ignorar a Dios y marginarlo de cualquier incidencia en la vida pública.
Celebrar un Dios hecho hombre es celebrar la auténtica dignidad de la persona humana. Quizá ahí resida el afán de muchos: en poder pisotear a las personas sin remordimientos.

Un saludo muy cordial. Salutacions