Tots sant i Difunts - La Puntilla: Palabras

Tots sants, i
commemoració del fidels difunts
El camí dels benaurats i benaurades
Benvolguts amigues i amics:
De manera correlativa, cada any la litúrgia cristiana inicia el mes de novembre amb dues festivitats molt significatives: la festa de Tots els sants i santes, i la commemoració de tots els difunts. És com obrir les finestres cap el món futur, i veure i contemplar l’itinerari de les persones que acabada la seva cursa en aquesta vida, caminen vers l’abraçada definitiva amb Déu. Uns ja han arribat; altres van fent camí... Tots han deixat ja aquí la seva vida terrenal. Tots són difunts; i molts són ja plenament sants i santes, perquè ja han assolit la plenitud del Regne.

JORNADA DEL DIA 1: TOTS SANTS
“Alegrem-nos tots en el Senyor, en celebrar la festa de tots els sants i santes”.
Avui és una festa joiosa, perquè ens alegra saber que al llarg de la història han estat molts i molts els homes i dones, de totes les races, pobles i llengües, que, prenent-se seriosament el camí de les benaurances, comparteixen ja plenament la visió de Déu, amb la felicitat que això suposa. No recordem només els homes i dones que l’Església ha canonitzat o beatificat oficialment, sinó tots aquells i aquelles, molts dels quals segurament hem conegut, que van passar per aquest món deixant una petjada valuosa a la llum dels valors de l’evangeli. Avui estem orgullosos de pertànyer a un poble d’homes i dones que amb la seva estimació, la seva pobresa escollida, el seu anhel de justícia, la seva lluita per la pau, i el seu esforç i sofriment, són el gran anunci i la gran esperança d’una humanitat salvada.


JORNADA DEL DIA 2: TOTS ELS DIFUNTS
I si ahir centraven el nostre record en aquells i aquelles que ja han arribat al cara a cara amb Déu, avui fent memòria de tots aquells i aquelles que segurament encara es troben en l’itinerari d’arribar a la plenitud del Regne; i entre ells, recordem, sobretot, als difunts i difuntes més propers a nosaltres.
La fe ens diu que la mort física no és la mort total de la persona, i que el nostre destí final és la nova Jerusalem, on tots serem el seu poble i Déu serà amb nosaltres. La mort, per tant, no és caure en un buit tenebrós i desconegut, sinó el pas per entrar a una nova manera de viure. Vindré i us prendré, perquè també vosaltres visqueu allà on Jo estic

LA PUNTILLA
Palabras
Había traducido a Horacio en su juventud y se le habían quedado grabados aquellos versos: “delere licebit quod no edideris, nescit vox missa reverti”, o sea, más o menos:“es fácil corregir lo que aún no has dicho o publicado,pero la palabra lanzada ya no retrocede nunca” Y recordaba otro dicho que venía a decir lo mismo “uno es libre de sus silencios, pero esclavo de sus palabras”.
Con todo, no hay que tener miedo a las palabras, aunque éstas exijan el tributo de la sinceridad, la verdad, la coherencia y la fidelidad.
Sí es cierto que asistimos hoy a una inflación de las palabras, similar a la inflación de las monedas. Y no es lo mismo venerar a las “personas de palabra”, que recelar “de las palabras de las personas”.
Como no es igual “pensar lo que se dice”, que “hablar o escribir sin apenas reflexionar lo que se dice o escribe”.
Como una cosa es “hablar o escribir de lo que se conoce y se sabe”, y otra muy distinta “opinar o escribir sobre cualquier tema”.
Mas, a pesar de todo, sigue siendo cierto que “nos quedan las palabras” y también la Palabra…