sábado, 13 de noviembre de 2010

Domingo 33- 14 de novembre 2010

Benvolguts, benvolgudes,

De l’evangeli de sant Lluc, 21, 5-19

Confiança i constància

Ens trobem ja a les acaballes de l’any litúrgic (el proper diumenge celebrarem la festa de Crist Rei, i d’aquí dues setmanes començarem l’Advent). Per això, l’església ens convida aquests dies a reflexionar una mica sobre l’anomenat “discurs escatològic” de Jesús. ¨´Éscatos, en grec, vol dir darrer, i el discurs de Jesús, pronunciat en les darreries del seu camí humà, es refereix a les darreries del camí de la humanitat.
Però per entendre’l millor cal situar-se en tres coordenades:
–d’una part, després de l’Ascensió de Jesús, molts pensaven que la seva tornada seria imminent;
–d’altra, quan els evangelistes escriuen els seus evangelis ja s’ha produït la destrucció de Jerusalem i el seu Temple (anys 70) i per això mostren un cert interès en afirmar que Jesús ja ho havia anunciat;
–i, finalment, continuaven havent-hi els qui es mostraven preocupats per quan i com seria el final del món, i la vinguda definitiva de Jesús.
Així les coses, és més fàcil llegir els discursos escatològics que presenten els evangelistes en boca de Jesús. Unes paraules es referiran a la destrucció de Jerusalem, i altres a la fi dels temps, encara que en relació a aquest tema, Jesús sempre havia deixat clar que això només ho sap el Pare, és a dir, com a humà, Ell no ho sabia; i com a Fill de Déu, no venia a revelar aquest fet.
El que sí mostra Jesús, segons el relat d’avui, és que la fi dels temps anirà precedida d’una sèrie de senyals i, sobretot de persecucions dels cristians. No especifica massa les coses, però sí fa dues rotundes afirmacions, que constitueixen l’ensenyament de l’evangeli d’avui:
–Tingueu confiança perquè no es perdrà ni un dels vostres cabells; i
–sofriu amb constància, perquè d’aquesta manera us guanyareu per sempre la vostra vida.

Si pensem que ara vivim moments difícils, la confiança i la constància ens són també molt necessàries.


LA PUNTILLA
Obras sociales

La visita del Papa a Barcelona, el pasado domingo, ha suscitado, esta semana un amplio abanico de opiniones (y también algunas zafiedades y hasta algún que otro ultraje).
Pero no voy a entrar aquí ni en la reproducción de algunas de las “perlas” exhibidas en los medios de comunicación; ni tampoco en una acérrima defensa de un acontecimiento que, naturalmente, no está exento de críticas.
Lo que sí me interesa destacar es un aspecto del viaje que no he visto ni demasiado comentado, ni demasiado reflejado en los opinantes y contertulianos, y es la visita del Papa a l’Obra del Nen Déu.
Lo destaco aquí porque observo una deliberada pretensión de silenciar la obra social de la Iglesia, en la que, por cierto, juegan un papel decisivo las mujeres, que están muy orgullosas de ser Iglesia al lado de los pobres.
Según las ultimas cifras, que no suelen reproducirse, la Iglesia cuenta en España con 4.459 centros asistenciales; 93 hospitales, 72 ambulatorios, 788 casas para ancianos, 435 orfanatos, 301 centros para la protección de la vida y…¿Seguimos?...

Amiguesi amics, ¿no teniu cap comentari a fer?
És molt dur pensar que la teva veu només cau en el silenci absolut...

Manel

1 comentario:

carme dijo...

Manel, estic totalment d'acord amb lo que dius de la visita del Papa a Barcelona, jo si vaig veura a la tarde la visita al Nen Deu i em va emocionar, vaig veure una faceta HUMANA la qual crec que es molt important com a cap de la nostra esglesia. i estic tambe d'acord que d'aquest acte NO SEN DIU QUASI RES.
¿perque els cristians som tant silenciosos?.