7 DE NOVEMBRE 2010 - DIUMENGE 32-

Benvolguts, benvolgudes...

De l’evangeli de sant Lluc, 23, 27-38

Un Déu de vida

La imatge de Déu revelada per Jesús és la imatge d’un Déu vinculat a la vida, i no a la mort. I si Déu continua sent Déu per aquells que han marxat d’aquest món, vol dir que el seu destí no és la mort, sinó la vida. No sabem com serà aquesta vida, però sí creiem que amb la mort no s’acaba la vida. La vida segueix i no amb les limitacions pròpies de la vida d’aquí. Aquest és tot just el missatge de l’evangeli d’avui.
Fixem-nos, però, en la manera com està formulat.
D’una part ens presenta uns saduceus, un grup religiós que, a diferència dels fariseus, no creien en la resurrecció. S’ha de tenir en compte que els saduceus eren l’aristocràcia religiosa en temps de Jesús. Eres rics, no volien saber res dels profetes i pensaven que ells eren els bons, ja que per això Déu els havia premiat amb riqueses. Acceptar la possibilitat d’un judici més enllà d’aquesta vida era perdre la seguretat d’un vida fonamentada en el poder i en els diners, i això no interessava.... Avui n’hi també ha molts d’aquests saduceus...
D’altra part, per ridiculitzar Jesús, exhibeixen la llei del levirat, segons la qual el cunyat d’una dona a la que se l’hagués mort el marit sense deixar fills, havia de casar-se amb ella per donar descendència al seu germà i perpetuar d’aquesta manera el nom del difunt.
El cas que presenten, a més d’esperpèntic, era inadequat, ja que a l’altra vida aquest tema de la descendència ja no hi compta, que és el que els hi diu Jesús.
Tots els éssers humans clamem per una vida sense fi, i el que ens diu la fe és que creure en la resurrecció no és creure en una reanimació del nostre cos, sinó en una transfiguració de la vida. L’alternativa no és “vida” o “mort”, sinó “vida o “resurrecció”.
Sant Pau sospirava: “¿Qui em lliurarà d’aquest cos de mort?”. Era una manera molt diferent de concebre la mort, no com un drama o una angoixa, sinó com un “alliberament”. Aquesta és també la nostra fe. Perquè creiem en la vida aquí i en la vida més enllà d’aquí.


LA PUNTILLA
Ortografía
La Academia de la Lengua ha anunciado que pronto va a editarse un extenso volumen de 800 páginas sobre la nueva Ortografía de la Lengua Española.
En los nuevos diccionarios, por poner algunos ejemplos, ya no se podrán buscar la ch, o la ll como letras unidas, pues pierden esa categoría, para pasar a ser desdobladas; a la vez que la y deja de llamarse i griega; y cuidado con los acentos, que muchas palabras los pierden…
Este tema de la ortografía no deja de ser curioso.
Muchos profesores se quejan de que los alumnos llegan a la Universidad con numerosas faltas, a la vez que otros consideran este punto como una manía de “pijos culturales”.
Sea como fuere, vale la pena recordar que el uso correcto de una lengua no lo es solamente por la adecuación o no de las palabras a unas normas gramaticales.
Existe también una gramática y una ortografía “interiores”, y de esa no andamos del todo sobrados.
El tono que envuelve una palabra, la intención con que se dice o escribe, o el metalenguaje con que se adorna, son algunas muestras de esa interioridad del lenguaje…Cuidémosla.

Una forta salutació
Manel Simó