Temps durant l'any - Diumenge 12. La Puntilla

Benvolguts i benvolgudes, donem la benvinguda a l'estiu, i que l'escalfor ens agafi per dins i per fora...



A la barca de la humanitat, a la barca de l'Església

A la barca de la humanitat, i a la mateix barca de l’Església, hi ha angoixes i neguits, sofriments i tempestes, moments dolços i moments amargs.
Job, però, a la primera lectura, ha rebut un advertiment de Déu: “Jo vaig retallar les vores de la mar i la vaig tancar amb portes i barrots, tot dient-li: fins aquí et permeto de venir, no més enllà” Déu no ens deixa sols en l’aflicció i sap les nostres limitacions.
Pau afirma en la seva carta que ja ha aprés que aquells “qui viuen en Crist són una creació nova”...
I a l’evangeli observem la manca de fe i d’esperança d’uns apòstols encara poc madurs davant les proves, incapaços de superar l’aparent silenci de Déu.
D’altra part, el relat juga amb uns quants simbolismes que caldrà subratllar i reflexionar:

Les dues ribes
Les paraules de Jesús “passem a l’altra riba” poden ser considerades, en general, com a una invitació a veure les coses de manera diferent.
Això passa sovint a la vida. Des de la riba on es situa cada u, és molt probable que vegi les coses de diversa manera com les veu qui no hi és en el mateix lloc. No és igual, per dir-ho directament, veure les coses a la llum de la fe, que a la llum de la negació de Déu. No és el mateix afrontar els temes des de l’nterès que des del desinterès.
“Passar a l”altra riba” suposa experimentar si quelcom és encara possible, abans de donar-ho tot per perdut o impossible.
Hi ha la riba del món segons el pla i el projecte de Déu, i hi ha la riba del món concebut des de l’egoisme i l’individualisme humà, des de la injustícia i la desigualtat, i a les dues ribes ha d’anar a desembocar, metafòricament, la mar de la humanitat i la mar de l’Església. Una mar, però, on tots hi estem ficats i que no es deslliura de patir, de tant en tant, fortes tempestes i adversitats.

Superar les pors
Jesús retreu l’actitud de covardia dels apòstols davant la prova dient-los “¿per què sou tan porucs?”. Jesús va relacionar sovint la fe amb la por i les pors amb la fe. I no és que la por sigui l’origen de la fe, com pretenen alguns, però sí que és ben cert que les pors són sovint una barrera per a la fe, o són un fruit de la mateixa manca de fe.
La fe suposa sempre vèncer moltes pors: por al compromís que comporta; por als canvis; por a l’opinió dels altres; por en el si mateix de l’Església; i por sovint al mateix Déu, imaginat com un Déu terrible, inquisidor i molt poc misericordiós...
Avui no bufen tampoc vents massa favorables, ni per a la fe, ni per a l’Església; i es dóna també la temptació de girar-nos cap a Déu i preguntar: “¿no veieu que ens enfonsem?” La resposta, però, no serà diferent que la que hem escoltat a l’evangeli d’avui: –“¿encara no teniu fe?” La fe mai és seguretat. La fe “és la capacitat de superar els dubtes” (Newton)
Germans i germanes: avui, i el proper diumenge, l’evangelista Marc ens presenta accions de Jesús que volen refermar la nostra fe en Ell com a vencedor del mal. Avui ha estat una tempesta calmada, i el proper diumenge serà la guarició d’una dona amb pèrdues de sang, i la resurrecció de una noia. La lliçó és clara: davant les adversitats que ens puguin arribar, tenim al costat a aquell que ha vençut el mal, i que no ens deixa mai de la mà.

LA PUNTILLA
Cultura

La pregunta fue directa:
–¿Cómo cree usted que se puede ser crítico con el sistema cultural que nos rodea?
La respuesta fue quizá excesivamente teórica, pero ofreció muchos elementos para pensar.
Respondió el profesor:
–Un sistema cultural incluye unos VALORES, unas IDEOLOGÍAS,
unos SÍMBOLOS
unas NORMAS,,
unos MODELOS DE COMPORTAMIETO,
y unas INSTITUCIONES.
Por lo tanto, -prosiguió- para ser críticos de verdad es preciso analizar con mucho cuidado cada uno de estos puntos.
Por ejemplo,
– ¿qué valores privan hoy en nuestra sociedad?
– ¿tienen hoy fuerza las ideologías y el bagaje intelectual de las personas, o se cambian fácilmente por intereses propios?
– ¿qué simbología se ha impuesto?
– ¿las normas resultan eficaces?
– ¿qué modelos de comportamiento se presentan hoy, sobre todo a los más jóvenes?
– ¿qué papel juegan las Instituciones?
Ya veis: hay mucho que pensar…


Doncs, que la calda no ens impideixi pensar...