28 de juny 2009 - Diumenge 13 - La Puntilla

¡Qué gran l'evangeli d'avui! ¡Quins signes d'aliberament! Quina fe la d'aquells que s'apropen a Jesús, i quina delicadesa d'aquell que els toca... ¡Quina critica de les lleis que esclavitzen i de les institucions degradades...!


Un Déu alliberador
La Paraula d’aquest diumenge és una manifestació clara de la identitat de Déu com un Déu de vida i alliberament, i així, a l’evangeli, veiem un esplèndid relat de dos processos d’alliberament.
La dona malalta i la filla de Jaire representen, per si mateixes, el poble d’Israel. La dona portava dotze anys amb la malaltia, com dotze eren també les tribus d’Israel, o sigui, tot el poble. Ambdues dones, com el poble, restaven infecundes: una per la seva malaltia, i l’altra perquè anava a morir sense haver pres marit. Ambdues dones, així mateix, eren víctimes de la institució religiosa jueva: una perquè la llei la marginava, i l’altra perquè encara es trobava sotmesa al pare, que era cap de la sinagoga. La dona malalta era el signe del poble marginat per la llei (era considerada “impura”); i la filla de Jaire simbolitzava el poble sotmès a la institució (la sinagoga).
D’altra banda, el fariseus, que no apareixen en el relat, no feien res per acabar amb aquesta situació. I finalment, és un cap de la sinagoga qui, no trobant solució en la institució que ell representa, acudeix a Jesús, perquè veu que Ell ve a portar un missatge d’alliberament. I és que el poble (la filla), “no està mort”, sinó que “dorm”, i cal que trobi nous camins i noves maneres de desvetllar-se i tornar a viure amb profunditat.

Interpretat l’evangeli des de la simbologia exposada, no resulta difícil trobar possibles aplicacions a la vida i a la situació actual de moltes persones i de molts pobles.
¿Quantes persones viuen avui marginades per una societat injusta i desigual i no veuen esperances de sortir de la seva situació si no troben una mà alliberadora? ¿Quantes persones estan adormides per una societat enlluernadora que esclavitza la seva vida i la converteix gairebé en un viure sense sentit?
Una terminologia a voltes equívoca ha fet que la paraula “alliberament” hagi quedat malmesa per determinats usos, però el que és totalment cert i indiscutible és que el missatge de Jesús és bàsicament un missatge alliberador, perquè es mostra en contra de qualsevol esclavitud que retalli la vida de les persones.

LA PUNTILLA
Propaganda

–No es lo mismo –les decía– propaganda que publicidad.
Mediante la propaganda nos intentan vender ideas, conceptos, valores; y con la publicidad nos incitan a comprar cosas materiales, productos de consumo…

–¿Pero no cree usted que la publicidad necesita previamente el masaje de la propaganda?

–Sí, pero el resultado final no es el mismo. Es mucho más peligrosa la propaganda que la publicidad.

–Pero la propaganda informa…

–¿Informa, o engaña? ¿Propone o impone? ¿Respeta realmente la libertad de la gente? ¿Fomenta su capacidad crítica?

Los debates en aquellas clases eran muy intensos e interesantes.

–Tened en cuenta que el lenguaje de la propaganda suele apelar siempre a los instintos más bajos de las personas y a fomentar un sistema de insolidaridad y competitividad. La ley del mercado nunca crearà hombres y mujeres libres…

Amigues i amics, a temps que no em dieu res...
Manel