Diumenge I Quaresma - 1-3-09 - La puntilla: no estancarse

Benvolguts amics i amigues, bona Quaresma, en tránsit a la Pasqua...

Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes,
que aprengui els vostres camins.
(Salm 24)

Creure i confiar en la bona noticia
És ja tradicional que en el primer diumenge de Quaresma, la litúrgia ens presenti, cada any segons l’evangelista corresponent, l’evangeli de l’estada de Jesús en el desert, Enguany, com l’evangeli de Marc és molt curt, observem que es limita a donar notícia del fet, però sense especificar en què van consistir les temptacions: diu simplement: l’Esperit empenyé Jesús cap al desert, on passà quaranta dies, temptat per Satanàs.
En la línia d’interpretar l’evangeli de Marc com un relat ple de simbolismes, podem apuntar que el desert és la societat jueva en la que Jesús es trobarà aïllat; els 40 dies, com quaranta van ser els anys de l’èxode d’Israel, són els dies que durarà el camí de Jesús vers la plenitud de la resurrecció. I tota la seva activitat es veurà constantment assetjada per Satanàs, que es la personificació de l’esperit del mal. Jesús, en la seva missió, tindrà enemics (animals feréstecs), però també bons col•laboradors (els àngels l’alimentaven)
I un cop feta aquesta predicció general del que serà la tasca de Jesús, l’evangelista el situa a Galilea, iniciant, després de Joan Baptista, la seva tasca de predicar la bona noticia: una altra societat és possible, però cal convertir-se i tenir fe en aquesta bona notícia.
I de la tasca de Jesús, a la nostra tasca com a seguidors i seguidores seus.
També nosaltres ens trobem sovint – i ens trobarem encara més-, aïllats en una societat esquiva als valors de l’evangeli. Ens toca, a voltes, patir el desert, i no s’acaben els problemes. El mal ens assetja i les temptacions no hi manquen. Hi ha qui ens entén, però també qui no ens ajuda gens... Ser cristians compromesos avui és una tasca difícil.
Jesús, però, sortí vencedor. I nosaltres, en Ell i amb Ell, també continuarem endavant. Cal, però, no deixar de renovar-nos i convertir-nos. Cal cercar nous camins i noves formes d’evangelització. Qui creu en el que fa, no ho deixa fàcilment.

LA PUNTILLA
No estancarse

Aquel profesor solía mostrarse bastante machacón en sus pensamientos. Les decía:
–Sobre todo, mirad de no estancaros y quedaros donde estéis, aunque os encontréis bien...
Y confirmaba sus palabras con una frase de san Agustín: –cuando estás satisfecho de lo que eres y te paras, no llegarás nunca a ser lo que todavía no eres…

El prototipo de un buen educador tiene como principio fundamental de su tarea, no tanto ofrecer cosas y conocimientos a los demás, cuanto hacerles brotar de ellos mismos constantemente sus mejores cualidades.

Los maestros clásicos de vida interior lo repitieron también hasta la saciedad:
–En la vida espiritual, quien no avanza, retrocede.
La vida es un camino, y los caminos son para recorrerlos. Solamente así se llega a la meta. A cualquier meta.

Una salutació molt cordial
Manel Simó