22-02-09 - Diumenge setè cicle B - La Puntilla: Máscaras

Bon dia, a veure i ara tot va bé.

Diumenge setè durant l’any

Feliç el qui s’interessa pel poble desvalgut;
en temps difícils, el Senyor el salvarà.
(Salm 40)

Una humanitat paralitzada

En aquest diumenge, anterior ja al primer diumenge de Quaresma, completem el cicle de quatre textos de guaricions per part de Jesús. Ell havia vingut a guarir tota malaltia, dels cos i de l’esperit, i els evangelistes deixen constància del compliment de la seva missió.
D’altra part, les curacions individuals constituïen, sovint, un símbol i una representació de les guaricions que necessitava tot el poble.
I això es nota de manera molt concreta en el relat de la guarició que hem proclamat a l’evangeli d’avui.

Quatre homes portaven un paralític: Quatre són els punts cardinals de la humanitat sencera, paralitzada i impedida d’entrar a la casa d’Israel, perquè aquesta es trobava ocupada pels jueus i els dirigents del poble, que ni eren, ni deixaven entrar...
D’altra part, i segons la mentalitat jueva, la paralització de la humanitat era deguda al pecat. I per això Jesús, comença perdonant el pecat del paralític, amb gran escàndol per part dels mestres de la Llei, que eren allà asseguts i no feien res pels pobres i pels malalts.

Jesús havia vingut a curar els mals físics i els mals espirituals, el cos i l’esperit. La curació que oferia era una guarició integral.
I el paralític, un cop s’ha aixecat, no pot romandre més en aquella casa (la casa d’Israel), sinó que ha d’anar-se a casa seva. La salvació ha vingut per a tothom.

I per acabar, un detall molt important. Aquell paralític, com avui el poble, troba el Crist per mediació d’unes persones que l’apropen a Ell. Nosaltres som també avui els instruments per portar fins per llevar fins al Crist els més febles, els impedits i els allunyats.
La PUNTILLA
Máscaras
La grandeza y la miseria del Carnaval estriban, en gran parte, en los disfraces y las máscaras que permiten a las personas –siquiera sea por unas cuantas horas- romper artificialmente la barrera entre lo que son, y lo que desearían ser, o aparentar.
¿Cuál es el disfraz soñado por cada uno? ¿Cuál es la máscara con que quisiera cubrirse y enmascararse?
Carnaval muestra a las claras la tensión maniquea entre el bien y el mal, la realidad y el deseo. Que venza por un día la transgresión y la malicia, siempre que no se ofenda, ni se haga daño a nadie, no es preocupante, y hasta puede resultar festivo.
Lo malo del caso, sin embargo, está en que algunos se empeñen en alargar el Carnaval durante los 365 días del año; o que lleven la máscara tan incorporada a su vida que haya sustituido ya a su verdadero rostro.
Alguien dijo de los fariseos: “guardaos de ellos: parecen una cosa y son otra muy distinta”. Pues eso.

Pronto nos meteremos en la Cuaresma. Disposem-nos a viure-la intensament
Salutacions molt cordials