Tercer diumenge d'ADVENT- La Puntilla

Perdoneu amics que m'hagi retrasat. Em vaig despistar de penjar-lo. Però ja ha arribat

Tercer diumenge d’ADVENT

Omple de béns als pobres,
i els rics se’n tornen sense res.
(Cant del Magnificat)

Una pregunta que necessita respostes

Veiem avui a l’evangeli, que a Joan Baptista li fan una pregunta que no sempre és fàcil de respondre: ¿qui ets tu?
Pensem durant un moment si el mateix interrogant caigués un dia sobre nosaltres, tant a títol personal, com a títol col•lectiu: ¿qui ets tu? ¿qui sou els cristians i cristianes, què en dieu de vosaltres mateixos, quina és la vostra identitat? ¿Quina seria la nostra resposta?
I la pregunta no pot quedar en el silenci, sinó que necessita respostes convincents.
D’altra part, el profeta Isaïes, a la primera lectura, ens ha donat una pista molt clarificadora: “els batejats i batejades hem estat ungits per portar la bona nova als desvalguts, a curar els cors adolorits, a proclamar als captius la llibertat i a proclamar la gràcia del Senyor...”
La tasca és certament ben dura i difícil, i necessita el clima interior al qual ens convida sant Pau, a la segona lectura: viviu sempre contents, no us canseu mai de pregar, doneu gràcies en tota ocasió...No sufoqueu l’Esperit, examineu-ho tot i quedeu-vos allò que trobeu bo...
Paga la pena meditar atentament aquestes paraules.
La felicitat és la gran aspiració de l’ésser humà. Tots volem trobar raons per viure amb goig, però no sempre encertem amb les fonts d’on podem extreure aquestes raons.

La secularització del Nadal porta a molt gent aquests dies a un consumisme aclaparador, a un intent renovador de ficar la joia a la vida de fora endins, quan la veritable alegria és la que surt de dins afora.

Nosaltres, com Joan Baptista, no hem de defallir de ser en el món que ens toca viure veus que clamen en el desert, testimonis que afirmen i creuen que el Crist és la Paraula viva de Déu i la Llum que il•lumina i transforma la vida de les persones.

Que Maria ens ajudi a rebre el Messies com Ella el rebé.


LA PUNTILLA
Crisis de humanidad

Leo a Leonardo Boff:
–“La crisis económico-financiera nos remite a una crisis mucho más profunda: la crisis de la humanidad”
Me interesa el tema y sigo leyendo para ver cómo argumenta su afirmación el conocido teólogo brasileño:
“El ser humano –escribe–está habitado por dos fuerzas cósmicas: una de autoafirmación, en la que predomina el yo y la competición; y otra de integración en la vida social, en la que prevalece el nosotros y la cooperación. Y la vida sólo se desarrolla saludablemente en la medida en que se equilibra el yo con el nosotros, la competición con la cooperación”.
Conclusión: “cuando se da rienda suelta a la competición del yo, anulando la cooperación, nacen las grandes crisis”.
Opino que este análisis es muy lúcido y nos permite afirmar que no sólo adolece de salud la planificación económica de la sociedad, sino, sobre todo, la mente y el corazón del ser humano.

Por eso, por favor, padres y educadores, educad a los hijos y alumnos en la cooperación y la solidaridad.