Diumenge setè durant l'any - 20 de febrer 2011

Amics i amigues, bon diumenge

Camins de convivència

Tal com ja varem explicar diumenge passat, ens trobem a l’evangeli d’avui amb la segona part de la catequesi que Jesús imparteix a partir d’aquella afirmació seva “Jo us dic que si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel”.
Jesús repassa el manaments que deien complir els mestres de la Llei i els fariseus i els demostra que, si de cas, complien la lletra, però que els han buidat totalment de contingut.
I així, davant la famosa “llei del talió”, que en sí era un intent d’humanitzar els codis de revenja sense límits que hi havia en alguns pobles, Jesús proposa desbordar-la i entrar per camins de reconciliació i de perdó. Es a dir, Jesús indica que per humanitzar veritablement la convivència entre les persones cal practicar el principi ètic de superposar els interessos dels altres per damunt dels interessos propis...
I el segon plantejament que fa Jesús és en referència de la llei que deia Estima els altres, però no els enemics... És el gran perill de reduir el nostre amor només als qui comparteixen les nostres idees, els nostres gustos, les nostres opcions, etc. Davant d’aquesta actitud, Jesús proclama la plena i total igualtat de les persones en tant que persones. Igual que el Pare del cel fa sortir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos... Jesús condemna els cainismes (actitud d’odi i enemistat contra persones al•legades, com Caín amb el seu germà Abel) tan freqüents en el món d’avui. ¿No és la nostra una societat plena d’intoleràncies, fanatismes, menyspreus, condemnes, etc. ? L’evangeli d’avui és d’una aplicació absoluta.

I si fem ara, per acabar, una recopilació de l’evangeli del diumenge passat i el d’avui, les conclusions són clares:
–El missatge de Jesús va més enllà dels drets i de les lleis, i mira a les persones. Es preocupa de la bona convivència.
–El missatge de Jesús, que es per viure’l, ens anima a mirar més lluny de nosaltres mateixos, i de saber guanyar amb les eines de la misericòrdia, la generositat i el perdó. Vol convivència en igualtat
–El missatge de Jesús, viscut a fons, és garantia d’una societat ben harmonitzada, tal com és el projecte de Déu.


La puntilla

Voluntarios
Si nos atenemos a la definición de diccionario, voluntario / a se refiere a la persona que se dedica a actividades diversas de forma gratuïta y solidaria.

Ahora bien, hay voluntarios y voluntarios, porque no es lo mismo, por poner un ejemplo dedicarse a promocionar actividades deportivas o culturales, que dedicarse a atender a un enfermo...

Y si nos referimos al voluntariado en la Iglesia, creo que habría que considerarlo como un auténtico y muy necesario servicio, o ministerio.

La persona voluntaria en la Iglesia, es una persona que, en expresión de san Pablo, traduce su fe en amor. Y como, según el refrán, obras son amores y no buenas razones, las acciones voluntarias son la traducción del amor que nace de la fe.
En aquellos viejos catecismos aprendimos las Obras de misericordia, que hoy, traducidas al lenguaje y al entorno social actual, constituyen un auténtico catálogo de posibles obras sociales gratuitas y solidarias que se pueden practicar en la Iglesia..
Nuestra gratuidad es una pequeña correspondencia a la gratuidad de Dios.

Fins a la propera setmana
Manel Simó