viernes, 28 de enero de 2011

Diumenge quart de durant l'any - 30 de gener 2011

Amics i amigues, un diumenge més, però amb un missatge esplèndid: les benaurances...Sigueu feliços. Manel Simó

Benaurats...
Ens trobem avui, sens dubte, amb la plana de l’evangeli que més ha estat sotmesa a tot tipus d’interpretacions: exegètiques, lingüístiques, històriques, etc. Moltes interpretacions, però poques experimentacions personalitzades.
Una pàgina de la que sempre s’ha subratllat que entranya, segons els criteris del món, una gran contradicció, ja que es promet felicitat a base d’afrontar i assumir allò que, tot just, és causa d’infelicitat... Només cal comparar una a una la llista de les benaurances, amb la hipotètica llista que faria qualsevol persona del nostre voltant sobre la manera de ser feliç.
¿Què succeeix aleshores?
Que la felicitat que proposa aquí Jesús és el resultat final d’una experiència viscuda, d’un projecte molt treballat interiorment.
Les benaurances no són manaments, ni un codi de conducta moral, sinó una sèrie de situacions i actituds davant la vida, que permetran entendre i viure millor l’evangeli. Com si digués Jesús:
–“ a la vida et trobaràs amb lluites, afanys i disputes per tenir més i més. Tu dissenya la teva vida en l’austeritat i la senzillesa, i seràs feliç”
– “a la vida et trobaràs amb sofriments; doncs bé, pensa que el sofriment no és un absurd”
– “ a la vida et trobaràs amb violències. No seràs estúpid perquè no responguis a la violència amb més violències.”
– “a la vida et poden perseguir per ser fidel a les teves idees. Pensa que aquesta fidelitat no té preu”
– “ a la vida et trobaràs persones que ajuden els altres, treballen per la pau i la justícia, perdonen... etc. Imita-les. Estàs en el camí del Regne”.


La puntilla
Destruir
El gran escritor Josep Pla, solía indignarse ante aquellos que, en frase del poeta francés Paul Valery (1871-1945), “ejercen de manera permanente la horrible facilidad de destruir”
Destruir es palabra que se aplica tanto a cosas materiales, como a cosas no materiales.
Y claro, no es lo mismo reducir a cenizas un papel, que deshacer o inutilizar una iniciativa, hacer desaparecer una prueba acusadora, o erosionar una comunidad...
Hay quien decide ocultar su debilidad o su inseguridad mediante la agresión a lo más débil, llámese un niño, el mobiliario público, o un perro. Y hay quien parece gozar con hacer daño, romper situaciones de paz, o despreciando a las personas.
¡La enorme “facilidad de destruir”
–“Si yo no soy feliz, que no lo sea nadie; si yo no trabajo, impediré, el trabajo de los demás; si yo no llego, que los demás tampoco....”
Hay situaciones que no se curan si no es con una honesta búsqueda de la paz interior. Y la única solución para callar a los destructores es que los constructores no se cansen. Habrán impedido su triunfo.
Antes de destruir algo, conviene pensárselo dos veces. O tres. Por si acaso.

Hasta el próximo domingo...

No hay comentarios: